Si bé els primers anys de la seva producció la van situar com una de les pioneres de l’art conceptual a Catalunya, Sílvia Gubern treballa des de la vida més que no pas des del concepte. Ja en obres dels anys vuitanta remet a la simbologia de la màgia i a icones que ens connecten amb la mare terra, com ara la serp o la lluna. Més endavant, als anys noranta, va aprofundir en diverses tradicions de coneixement, com la càbala, l’alquímia i la física quàntica, per tal d’integrar art, coneixement i sanació. D’aquests anys són les «Escultures primordials», elaborades amb materials tan fràgils com el vidre, les plomes o el llautó. Amb una subtilitat i una senzillesa extremes, les seves figures humanes ens remeten a realitats primigènies i a l’origen sagrat de l’art i de la vida.