Francesc Abad (Terrassa, 1944) va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa i al Centre de Documentació Pedagògica de París. Va entrar en el món de l’art a través de la pintura, on la seva obra va arribar a la màxima simplificació de les formes i a una reducció gairebé total del color i dels grafismes. El 1972 s’instal·la a Nova York. Les visites a museus, els contactes amb altres artistes que viuen a la ciutat, l’experiència directa de les obres minimalistes, aleshores de moda, influiran posteriorment en la seva pròpia pràctica. En tornar a Barcelona, uns mesos més tard, esdevé un dels membres actius del Grup de Treball.---La trajectòria artística d’Abad es fonamenta en una voluntat utòpica de transformació de la realitat mitjançant l’art. A l’escena catalana dels anys setanta, dins del marc de l’art conceptual, coexistia una barreja de tendències que s’havien desenvolupat en l’àmbit internacional, com ara el body art, el land art, etc. De tots els treballs de Francesc Abad d’aquest període, dedicats conceptualment a la natura, en destaca un, dedicat als quatre elements: aire, aigua, foc i terra, realitzat el 1972 i exposat el 1973 dins la sèrie Documentos, un títol que recollia les propostes sobre els elements naturals de diversos artistes, com ara Jordi Benito, Antoni Muntadas i Francesc Torres, entre d’altres. Per a Francesc Abad, en aquell moment, era molt fàcil passar de les experiències de land art al body art. El cos, com a part implicada en la natura, també va ser objecte d’accions, com ara Comptar i numerar les pigues d’una part del braç per part dels assistents. Aquesta acció va ser realitzada l’1 de desembre del 1973, a l’exposició Terrassa. Informació d’Art. El títol de la peça descriu l’acció que van portar a terme els participants i la fotografia hi apareix com un mitjà totalment integrat i implícit en la concepció i l’execució de l’acció. La concepció pragmàtica i empírica de l’obra es reflecteix en la definició del seu mètode de treball: “Per a mi, la realització de l’art es fonamenta en una successió esglaonada, progressista, que s’inicia en una proposta, s’estructura en un projecte i va a la recerca d’una documentació que em proporciona un coneixement, del qual desprenc una reflexió/intenció, manifestada en un pensament a través de la imatge, que vol ésser reflex de la realitat”. La seva obra s’anirà independitzant i continuarà un procés de radicalització que s’allarga pràcticament fins a l’any 1978. A partir d’aquest moment comença un nou tipus de reflexió, més filosòfica, sobre la condició humana. El procés implica una aproximació entre el món científic i l’artístic, i els textos comencen a aparèixer com a part integrant de l’obra. A partir del 1979, Abad inicia un procés d’estudi i d’apropiació de textos de grans pensadors occidentals que li serviran com a eix dels seus projectes. En particular, els textos de Walter Benjamin i de Hannah Arendt esdevenen guies intel·lectuals de les seves instal·lacions. Les referències literàries provenen de camps i personalitats molt diverses, però sempre comparteixen una actitud rebel davant la injustícia i l’agressió a les llibertats individuals, i per tant, fomenten una consciència crítica davant dels poders fàctics de les societats contemporànies.