Les tres obres de la Col·lecció MACBA formen part de la producció de l’artista entre els anys 1982 i 1986. Són obres poblades d’imatges vudú totèmiques i arcaïtzants, retrats-homenatges a herois de la cultura afroamericana, músics de jazz i altres referències a la cultura popular americana. Les línies vibrants, la pinzellada intensa, les figures de color negre retallades sobre el fons i les expressions facials portades al límit connecten amb el neoexpressionisme alemany i amb pintors referents com Willem de Kooning.

L'autoretrat és recurrent en l’obra de Basquiat, com en aquest quadre de 1986 que projecta una realitat fragmentada i múltiple. La figura situada al centre de la tela i la representació del cap a gran escala, en comparació amb la resta del cos, evoca dibuixos d’infància. Els regalims de la pintura i la superposició de capes, l’espontaneïtat del traç i la direccionalitat múltiple de la pinzellada remeten d’una manera molt directa al procés de l’artista desplaçant-se per l’espai il·lusori de la tela. La imatge recorda les primeres obres de l’artista, quan començava al Nova York dels anys setanta signant juntament amb Al Díaz com a SAMO© (Same Old Shit), però també al·ludeix a la seva herència haitiana i porto-riquenya, alhora que posa de manifest el coneixement que Basquiat tenia dels artistes d’avantguarda com Pablo Picasso. Es tracta d’una de les obres més riques i denses de l’artista des d’un punt de vista pictòric, amb un contrast acusat entre els tons suaus i matisats del fons i l’agressivitat del personatge, d’una foscor contundent, amb uns cabells electritzats, les dents a la vista i els braços en creu.