L’any 1947, August Puig es va traslladar a París gràcies a una beca de l’Institut Francès. Era un dels primers artistes espanyols que provava sort en aquesta ciutat després de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Aquestes dues pintures són d’aquests anys. Si bé aviat va incorporar l’abstracció informal que es practicava a Europa i Amèrica en aquell moment, en aquests dos olis encara s’aprecia la seva afinitat amb el surrealisme dels artistes de Dau al Set i amb creadors com Kandinsky o Miró. La pintura d’August Puig conté una energia elèctrica, amb personatges, formes i rostres dinàmics i metamòrfics. Són pròpies d’aquests anys escenes on situa, com surant en un espai indeterminat, uns éssers orgànics que remeten al món animal i humà alhora. Alguns semblen aquàtics, d’altres clarament demoníacs. En algun punt de la tela, Puig hi situa uns ulls petits entre irats i perduts. El seu és un mon poètic i misteriós, agressiu i intens, que ens connecta amb les realitats més profundes de l’ànima humana.