Ana Prada parteix d’objectes quotidians i domèstics que modifica per alterar-ne la identitat i funcionalitat, com en aquesta obra de 1994. L’artista retalla deu parells de mitjons de mitja per fixar-los amb claus a la paret des d’un punt central fins a traçar el diàmetre d’una circumferència. El resultat són vint segments o, com diu el títol, vint costures. Com en bona part de les seves propostes, que estan directament integrades a la paret, Prada elimina la noció de suport o de marc i ocupa l’espai amb una recerca objectual i conceptual. Les seves peces es constitueixen com veritables dispositius escultòrics i alhora com a projectes poètics tridimensionals. Un diàleg de fragments que crea juxtaposicions inesperades i nous jocs de sentit. Només després de ser observades detingudament, les seves obres revelen la seva identitat originària.