En l’àmplia obra de Joan Brossa, l’alfabet i l’escriptura tenen una presència estructural. Amb una acusada consciència lingüística, aquest poeta i artista visual converteix la relació entre les coses i les paraules en un dels eixos centrals de la seva obra. Suspesa a l’interior d’una llibreta de fulls pautats, penjant entre parets de paper, una ploma d’escriure invoca l’acte d’anomenar el món i la relació, sempre equívoca, entre els objectes i les paraules, entre el món físic i la seva simbolització. Quina és la relació entre les coses i els seus signes? Tant la poesia escrita de Joan Brossa com els seus objectes contenen un element performatiu a l’entorn d’aquest gran interrogant. Si bé altres autors, com René Magritte, construeixen una reflexió pictòrica netament conceptual, Brossa l’aterra amb una base material i d’art pobre molt proper a la vida.