A començaments dels anys noranta, Ramon Guillen-Balmes va presentar la seva primera Arqueologia d’artista. Es tracta d’instal·lacions construïdes com una exploració de peces orgàniques, objectes petits produïts amb feltre blanc i fusta que transiten entre la forma humana, l’instrument i la pròtesi mèdica. Un conjunt que conté una referència al cos però també a l’inconscient. Com explicava l’artista i com ja indica el títol, es tracta d’elements de rebuig que, en les seves recerques formals a l’estudi dibuixant o amb la màquina de cosir, se li anaven presentant. Més que resultat d’un pla previst, es tractava d’escoltar la intuïció i l’inconscient. D’aquí la idea d’arqueologia: són formes que han sorgit en el procés de treball com restes trobades d’un altre territori, el de l’inconscient. L’artista només ha hagut d’escoltar-les i materialitzar-les, com un objet trouvé.