Sense titol

La ironia és un element recurrent en les obres de Rosemarie Trockel, tant en els seus coneguts teixits a màquina com en les seves escultures i objectes. Si en els primers qüestiona els signes culturals als quals estem avesats mostrant-ne la seva condició arbitrària, en els seus objectes invalida tota expectativa de sentit i d’ús habitual. Si bé un objecte tancat amb un espiell a l’alçada dels ulls sembla que convida a mirar al seu interior, probablement no respon a allò que esperàvem. També les expectatives de sentit i el significat són un factor inestable històricament condicionat. Una de les artistes conceptuals més influents d’Alemanya desplega un ventall d’estratègies estètiques subversives. El plaer per la paradoxa, la provocació i el qüestionament de tots els significats culturals es combina amb l’experiència física i la interacció perceptiva amb l’obra d’art.