La formació en arquitectura de Pablo Palazuelo va incidir en el seu interès per la matemàtica i la física, que aviat va ampliar amb el descobriment de les filosofies orientals, l’esoterisme i la càbala. Rere l’aparent simplicitat de les seves composicions abstractes, hi ha un entramat de referents teòrics. Més que produir un objecte acotat i tancat, les seves geometries proven d’expressar el canvi i la metamorfosi. Tot i que formalment treballa amb polígons, prismes, rectangles i altres cossos geomètrics, a Palazuelo li interessa l’energia i el moviment intrínsecs que emanen de les formes. Les seves composicions demanen una imaginació activa per part del receptor. Es tracta que l’ull, quan mira, més que constatar visualment, pugui «mirar a dins» o «conèixer».