Sense títol

Mario Merz centra aquesta obra en les relacions i proporcions geomètriques existents als elements naturals. El dibuix que traça la corda sobre el vidre, travessant unes petites peces de plom, conté el germen d’altres obres posteriors realitzades per l’artista sobre les sèries aritmètiques de Fibonacci i la forma espiral. La sèrie numèrica de Fibonacci, creada mitjançant la suma de dos números precedents ad infinitum (cada terme és la suma dels dos anteriors: 0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21…), es materialitza en una espiral que suggereix la idea d’expansió simultània en l’espai i el temps. La configuració que respon a aquesta progressió numèrica apareix sovint en elements de la natura com les escates d’una pinya, la forma dels huracans o algunes galàxies, entre molts d’altres. Aplicada a l’arquitectura, respon a la coneguda secció àuria, tan valorada des del Renaixement.