Membre de la Beat Generation, Rauschenberg va interessar-se als anys cinquanta pel collage i l’assemblatge, gèneres que va descobrir juntament amb Cy Twombly i guiat per l’interès cap a Marcel Duchamp i Joseph Cornell. Després d’experimentar amb les seves múltiples possibilitats, ja als anys setanta incorpora materials pobres com cartró, cinta d’embalatge o cautxú. Amb un aspecte intencionadament pobre, a la seva obra Sense títol fuig de qualsevol retòrica formal. El procediment tècnic de l’assemblatge no només serveix per posar en diàleg diversos materials, sinó que també suposa una reivindicació visual dels objectes. L’estètica residual d’aquesta obra conté una crítica directa al capitalisme i al seu sistema circular de producció-consum-refús.