Le chien jappeur

En un context social marcat per la crisi existencial derivada dels horrors de la Segona Guerra Mundial, l’experimentació matèrica europea assumia la impossibilitat de la representació. És en aquest marc que cal situar l’obra de Jean Dubuffet, que va incorporar a l’art lògiques socialment marginals com la del malalt mental i la de la infantesa, molt més properes a l’art primitiu i essencial. A Le Chien jappeur, la idea de mur adquireix una presència destacada a partir d’una capa cromàtica gruixuda que ocupa quasi tota la superfície del llenç. L’artista hi opera amb incisions acusades i gestualitats quasi performàtiques que el permeten explorar l’espontaneïtat i l’instint a la creació artística.