Sense títol

Elaborada amb plom, estany i llana d’acer, aquesta obra pertany a la sèrie Lengua, formada per diferents llengües realitzades a la dècada de 1980. Eva Lootz experimenta amb mides diverses i materials diferents: lacre, feltre, cera i estany, entre d’altres. Interessada en el sentit físic dels materials i en la seva capacitat simbòlica, la viscositat d’aquest múscul que ens permet mastegar i parlar pren una consistència sòlida i alhora mal·leable. Un univers sensorial que remet al treball d’artistes com Rebecca Horn i Louise Bourgeois. A més de l’interès pels elements, Eva Lootz juga també amb el sentit figurat, l’analogia, l’equívoc, la paradoxa i les figures conceptuals. Així, en més d’una ocasió ha utilitzat les seves llengües físiques per referir-se a la desaparició de les llengües originàries de l’Amèrica del Sud.