Com una recerca sobre la seva pròpia relació amb l’orgasme, Mireia Sallarès va viatjar per Mèxic entre 2006 i 2009 amb una càmera i un rètol de neó de color rosa on es llegia «Las muertes chiquitas», una expressió que a Mèxic fa referència a l’orgasme. En la seva ruta, va entrevistar nombroses dones d’edats i realitats socials molt diverses sobre la seva vivència del plaer sexual. El neó, aquest objecte pensat perquè faci de reclam en un lloc públic, simbolitza aquí la potència i la fragilitat de la sexualitat femenina i transita entre les converses que parlen sobre tot allò que sovint es calla però també, i principalment, sobre les maneres de ser dona. El resultat són quasi cinc hores de documental que fan evident com el control del plaer de les dones és fonamental en el sosteniment del patriarcat i com aquesta experiència suposadament tan íntima i tan privada com és el plaer sexual funciona com un dispositiu polític d’alta precisió. La sèrie fotogràfica que acompanya el film documenta la sortida a l’espai públic de les dones que havien donat testimoni en espais privats, emulant la imatge publicitària però desviant-la i subvertint-la. La sexualitat se situa d’aquesta manera en l’escena del plaer públic i entre mecanismes de transacció i control ideològics, religiosos i culturals.