Entre les seves diverses línies de treball, ja a finals dels anys setanta i durant els vuitanta Sara Gibert va explorar plàsticament les empremtes del cos i la fragmentació. Interessada en l’anomenat art corporal, ampliava així l’abast i els convencionalismes de la pintura tradicional per tal d’establir un contacte més directe amb el públic. Com en altres sèries d’aquest període, a «Cos tampó / Sèrie eròtica» (1979-1980) empra elements diversos, com ara el tampó, la tinta, el collage, el llapis de color i les seves pròpies empremtes. Gibert compon mapes del cos que articulen nocions com l’erotisme, el rastre, l’atzar, el fragment, la intimitat i la corporalitat. En aquestes propostes, d’una gran immediatesa i sensorialitat, reconeixem formes i tonalitats, paisatges corporals i textures orgàniques que ens convoquen a tots.