Armari d'arestes (tríada)

Aquesta obra parteix de la utilització de l'espai en blanc d'una pàgina per articular sentit. En concret, és el marge de la caixa de text el que fa d'espina dorsal i suporta l'estructura del poema. Del marge despunten les paraules com si es tractés de pestanyes i s’hi marquen angles i arestes en una recerca volumètrica del poema. Com en bona part de les propostes de Mar Arza, hi ha un intent de composar figures poemàtiques en les quals s'exploren altres formes d'escriptura, ja sigui en la seva expressió escrita com en el seu volum. L'Armari d'arestes acumula esbossos possibles, fora de norma, fora del centre, com un catàleg de frases escorxades i arrencades amb passió a la linealitat del text i la superfície plana de la pàgina. És aquesta exploració quasi obsessiva la que estableix un vincle, un record a l'incansable investigador de formes i buits que va significar el treball de l’escultor basc Jorge Oteiza, un dels referents de l’artista.