Document mecanoscrit amb anotacions manuscrites. -- Fragment d'un text teòric de Jorge Oteiza sobre l'expressió en l'art actual, formulada amb relació a nocions clau de la física moderna com l'efecte de Doppler, el temps concebut com una quarta dimensió o la constant de Planck com a fonament de la idea de déu i de l'art. Oteiza concep l'expressió de l'art contemporani, que tendeix al desdibuixament i a l'esvaniment de la imatge i al cessament del llenguatge fins al silenci i la solitud, com un buit que és punt de partida i punt final de l'expressió artística, emmarcat en un moviment d'acostament-allunyament caracteritzat per un fenomen equivalent a l'efecte de Doppler; i a la vegada com una imaginació transformada de l'artista, conseqüent amb una nova consciència de la realitat on el temps de la quarta dimensió s'aprehèn com una forma d'intensitat que desmaterialitza els objectes del món. -- Text publicat per primer cop a: Oteiza, Jorge. Novoa. Montevideo : Centro de Artes y Letras, 1960. (Font: Badiola, Txomin. "Articles and books by Oteiza, interviews with the sculptor". En: Badiola, Txomin. Oteiza : catalogue raisonné of sculpture. With the collaboration of David Martínez Suárez. Alzuza : Fundación Museo Jorge Oteiza Fundazio Museoa ; Donostia : Nerea, cop. 2015, p. 925.).