Hard Persistence

Hard Persistence presenta un assaig-ficció de caràcter autobiogràfic pròxim a les teories crip i queer. El relat parteix de la relació d’Hac Vinent amb les pròtesis auditives, la música i el so com a persona sorda. Uns vídeos amb subtítols fan referència a la complexitat de l’audició en un subjecte sord hipertecnologitzat. Vinent especula amb la idea que quan una persona rep una pròtesi deixa de ser identificada com a organisme biològic i es converteix en alguna cosa que l’acosta a l’àmbit de la ciència-ficció: un ciberorganisme o cíborg. Experimenta així amb la noció d’allò que és o no és humà i les conseqüències polítiques i materials d'aquesta concepció. Vinent parteix de la premissa que, en un context capacitista com el nostre, el cos assignat com a discapacitat no és entès com un cos humà complet.