Nervo Óptico és el nom d'un col·lectiu nascut a mitjans de 1976 a Porto Alegre (Brasil), durant les reunions informals d'un grup d'artistes que s'oposaven als interessos comercials del mercat de l'art i a les polítiques culturals governamentals de l'època.

Les dues primeres reunions es van fer a la seu del Museu de Arte do Rio Grande do Sul Ado Malagoli (MARGS), amb la participació dels artistes Ana Luisa Alegria, Mara Álvares, Carlos Asp, Carlos Athanázio, Vera Chaves Barcellos, Clóvis Dariano, Jesus Escobar, Telmo Lanes, Elton Manganelli, Romanita Martins i Carlos Pasquetti.

Aquestes reunions van donar com a resultat, el setembre de 1976, un manifest que criticava obertament la ideologia del mercat de l'art com a guia de les polítiques culturals, i apostava per divulgar treballs que partien d'una concepció de l'art alternativa. El document va ser signat finalment per vuit artistes i publicat a la premsa local. Més endavant es va divulgar en l'exposició Actividades continuadas, que va tenir lloc al MARGS el 9 i el 10 de desembre de 1976.

Les reunions posteriors del col·lectiu, que sempre van tenir un marcat contingut creatiu, es van celebrar a l'estudi fotogràfic de Clóvis Dariano, on es van fer moltes fotografies per documentar les accions improvisades dels participants, que sovint es caracteritzaven per l'humor, la ironia, la irreverència i els jocs imaginatius.

L'abril de 1977 el grup, que ja s'havia reduït a sis integrants –Mara Álvares, Carlos Asp, Vera Chaves Barcellos, Clóvis Dariano, Telmo Lanes i Carlos Pasquetti–, va llançar una publicació de creació conjunta com a mitjà de difusió dels seus treballs, amb una tirada inicial de dos mil exemplars que es van distribuir gratuïtament a través d'universitats, llibreries i galeries, i que es van enviar per correu a crítics d'art del Brasil i d'altres països. Aquesta publicació mensual, que va sobreviure tretze mesos, es va denominar Nervo Óptico, un nom que, posteriorment, el col·lectiu va adoptar d'una manera oficial.

Un tret comú dels treballs dels artistes vinculats al grup va ser l'ús de la imatge fotogràfica, que alhora servia de registre de les seves accions, performances i instal·lacions. Els membres del col·lectiu, però, no es consideraven fotògrafs, amb l'única excepció de Clóvis Dariano, el qual, mitjançant el fotomuntatge, va explorar la fragmentació del cos i de l'espai.

El grup va destacar per la perseverança amb què els seus integrants es van mantenir fidels a les seves intencions inicials: convertir l'art en un camp d'experiències, qüestionar l'expressió artística sense deixar de banda la preocupació pel seu caràcter informatiu, i desmitificar els mitjans i les tècniques per reformular-los en un pla en què l'obra és assumida com a activitat o procediment, més que no pas com a producte final.

Entre 1976 i 1978 el grup va presentar quatre mostres col·lectives i va experimentar amb pel·lícules en format super-8, diapositives i performances. Nervo Óptico es va dissoldre definitivament el 1978.