Nacho Criado

Després de formar-se en arquitectura i sociologia a Madrid i Barcelona, Ignacio Criado es va instal·lar a Madrid. Pioner de l’art conceptual i experimental a l’Estat espanyol, va ser amic de Juan Hidalgo i del grup d’acció Zaj. Durant la segona meitat dels anys seixanta i els setanta, la seva obra va sintonitzar amb els plantejaments de moviments internacionals com Fluxus i també amb l’art pobre i el land art. Criado va ser un artista clau en el qüestionament de l’objecte artístic tal com l’havia entès la tradició. Deutor de Duchamp, va incorporar una poètica de l’objecte pobre i va entendre sempre l’art com una eina per explicar el món. Es va valdre d’una multiplicitat de mitjans (acció, instal·lació, escultura, fotografia, vídeo, arquitectura) per reflexionar sobre conceptes com el pas del temps, el contrast entre idea i matèria, i la dialèctica entre construcció i destrucció. De difícil classificació, va actuar sempre amb una gran llibertat de pensament i creació.