Prorrogada
al

Mostreig #3. Anti-books és la tercera d’una sèrie de mostres produïdes des del Centre d’Estudis i Documentació del MACBA per donar a conèixer els seus fons i col·leccions documentals. En aquesta ocasió, l’atenció recau en una selecció de llibres d’artista dels anys seixanta i setanta, d’entre els més de 4.000 que es conserven a l’Arxiu del museu, influïts pels moviments conceptual i minimalista.

L’exposició posa l’accent en l’obra de tres artistes. L’alemanya Hanne Darboven creà sèries numèriques per descriure el pas del temps. Aquestes sèries són el resultat de complexes operacions matemàtiques basades en les xifres del calendari (dies, mesos i anys). Sol LeWitt considerava els llibres una forma d’expressió artística òptima per a les seves creacions, i així ho va materialitzar en una àmplia col·lecció de llibres creats al llarg de la seva vida. La seqüència de les pàgines li permetia desenvolupar els seus conceptes de forma progressiva, bé fent evolucionar dibuixos geomètrics o bé fent variacions cromàtiques sobre un mateix tema. Per últim, ens aproparem a l’artista Dieter Roth, conegut per les seves obres basades en la utilització de materials orgànics que es degraden amb el pas del temps. Alguns dels seus treballs dels anys setanta se centren, però, en formes d’expressió del moviment minimalista com la combinació de formes geomètriques amb els colors primaris, el blanc i el negre; en altres casos, fins i tot afegeix transparències o retalla figures que aporten profunditat a les pàgines.

A més, Mostreig #3. Anti-books presenta llibres de John Baldessari, Robert Barry, stanley brouwn, Chuck Close, Agnes Denes, Peter Downsbrough, Jackie Ferrara, Marco Gastini, Robert Jack, Richard Kostelanetz, Bruce Nauman, Edda Renouf i Fred Sandback.

Comissariada per: Estel Fabregat.

Foto: Llibres d’artista de Sol Lewitt i Dieter Roth. Col·lecció MACBA. Centre d’Estudis i Documentació MACBA.

El llibre d’artista com a llenguatge estètic es remunta al segle XIX, però no és fins als anys seixanta que alguns artistes prenen consciència d’estar creant obres d’art en fer servir aquest format. El crític Richard Kostelanetz menciona en el seu assaig “Book Art” (1978) els termes antibook i nonbook com a referències habituals dels llibres d’artista del moment. Aquesta opció artística va en sintonia amb els moviments conceptuals d’aquella època, que aposten per la democratització de l’accés a l’art i la desmaterialització de l’obra, així com la seva desmitificació d’aquesta com a peça única i irrepetible. La reproducció industrial de llibres permet fer grans tiratges i abaratir costos i, per tant, arribar a un públic molt més ampli.

D’altra banda, la seqüència generada pel moviment en passar les pàgines permet als artistes investigar sobre les sèries en la geometria i els colors, creant variacions i combinacions de formes geomètriques i paletes cromàtiques. En altres casos es desenvolupen sèries numèriques a través de càlculs matemàtics o notacions musicals que aprofiten el factor temporal del pas de les pàgines. També trobem aproximacions més conceptuals, en què l’artista desenvolupa temes com la posició dins l’espai o les distàncies.

Les característiques d’aquest format, és a dir, la necessitat d’una interacció física directa amb l’obra d’art per part del lector, suposen una dificultat afegida a l’hora d’exposar els llibres d’artista. Els dispositius habituals de les exposicions d’art convencionals (vitrines, peanyes, marcs, etc.) resulten ineficaços per a acostar l’obra al receptor. Per evitar convertir els llibres en escultures, en aquesta mostra s’ha optat per altres recursos, com ara els facsímils, la reproducció de les pàgines als murs de la sala –que permet apreciar la successió dels elements de forma lineal refent el ritme i l’ordre original del llibre– i la visualització de les obres a través de dispositius digitals per recrear l’experiència de passar les pàgines d’un llibre.