De formació autodidacta, l’any 1948 Modest Cuixart va fundar el grup Dau al Set (1949-1951) juntament amb Joan Brossa, Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, un col·lectiu d’avantguarda català que, en ple franquisme, promovia la modernitat pictòrica tot apostant per una dimensió màgica i mistèrica de la realitat. La primera pintura de Cuixart és resultat d’un fèrtil imaginari oníric i experimentador de mons paral·lels, amb un dibuix minuciós i una complexa simbologia. A mitjans dels anys cinquanta, amb les seves estades a París i Lió, es va abocar a l’informalisme, provant textures i relleus, nous materials com pigments d’or, argent i emulsions metàl·liques, i noves tècniques com el dripping o degoteig. Cuixart incorporava tota mena d’objectes a la tela, fet que el va anar portant cap a un pop art molt personal i proper a l’assemblatge neodadaista, amb obres molt fosques i figures convulses. Fidel als seus temes visionaris, als anys setanta i vuitanta va tornar a la figuració, amb una tendència eròtica i màgica de la figura humana que va durar fins als anys noranta, quan va iniciar un retorn a la natura.

Des dels anys cinquanta, va exposar ininterrompudament en espais com el Museu de Mataró (1955), Cercle des Beaux-Arts de París (1951), Museo Nacional de Arte de Buenos Aires (1960), Arts Santa Mònica de Barcelona (1998), Museu d’Art de Girona (2006) i Museu Can Mario de Palafrugell (2007). L’any 1959 va guanyar el primer premi de la Biennal de São Paulo i va participar en la Documenta de Kassel. El 1960 va formar part d’una exposició d’avantguarda espanyola a la Tate Gallery de Londres i al Guggenheim Museum de Nova York. Entre les antològiques que s’han presentat de la seva obra, destaquen les del Palau Robert de Barcelona (1991) i el Centro Cultural de la Villa de Madrid (1995). Té obra al MoMA de Nova York, al Museo Reina Sofía de Madrid i al MACBA de Barcelona, entre d’altres col·leccions.

Visita l'exposició de Col·lecció