Estadía de ser vacía Natalia Jiménez i Sergi Gómez. MACBA es viu

«Plantejar una anarquia autogestionada del treball compositiu, com una revolta laboral. Exercir una mística del proletariat. Ser treballadors del moviment. Donar cos a una geometria sonora, a una matèria amagada. Treballar en un sistema de comunicació (cos en l’aire / so corpori). Uníson, impuls, contorn i memòria com a bases de la composició coreogràfica. Geometria absent a la qual el cos es presta.

Practicar la memòria dels cossos aliens. Tot allò que no hi és i que transforma. Crear una connexió íntima amb això absent. Quedar-se en l’estadi d’empremta. Articular el desfasament temporal amb el present. Cavar a fons per sortir-ne per l’altra banda. Deixar que les empremtes del so i del silenci s’imprimeixin en la memòria. Empremta d’una geometria buida. Geometria carregada d’energia i buidada de concepte.»

Jorge Gallardo