Flatus vocis. Foto: Anna Fàbrega

Quin «lloc» és l'autisme?

Al MACBA oferim activitats i visites guiades amb suports d’accessibilitat per a col·lectius molt diversos, entre els quals, persones amb trastorn de l’espectre autista (TEA). El 2018, a més, vam iniciar una línia de recerca i d’experimentació centrada en l’autisme en el marc dels tallers familiars. Les activitats desenvolupades en aquesta línia no se centren a acollir les persones amb autisme als espais expositius, és a dir, al museu com un contenidor i difusor de l’art, sinó a fer del museu un espai d’experimentació artística.

Per això, més que un perfil, un trastorn o un diagnòstic, l’autisme és un «lloc» on fer-se preguntes i temptar accions (que potser no duen enlloc però canvien les coses de lloc). O encara més: autisme és una clau, un mot de pas; per obrir el museu com un espai d’acollida i experimentació amb els infants, amb les famílies i amb les artistes en qualsevol taller educatiu.

Flatus vocis. Foto: Anna Fàbrega
Flatus Vocis. Foto: Anna Fàbrega

La normalitat de l'autisme

Reconeixent la necessitat, fins i tot la urgència, d’avançar en un accés igualitari de les persones amb autisme a tots els espais i activitats públics, els projectes impulsats al museu miren d’enfocar la normalització d’una altra manera. El que pretenen és qüestionar els límits de la normalitat d’un taller familiar, d’un taller artístic o d’un taller educatiu; permetre que els infants autistes ens ensenyin fins on es pot dur el fet d’«estar», «fer», «jugar», «comunicar-se» i «explorar» junts en un taller; aprendre, per tant, de l’autista fins on es pot dur el concepte «junts». 

Com i quan comença un taller educatiu? On acaba? Quins espais són el «dins» i quins el «fora»? Com ens podem donar la benvinguda? Què és «acomiadar-se»? Qui participa en el taller? Quines accions en formen part i quines no? Quantes maneres hi ha d’estar en un taller? Com es forma un grup? I com es forma part del grup? De quantes maneres podem entrar en contacte? Què és utilitzar un objecte? I transitar un espai? I respondre a una invitació? Què és «respondre»? La majoria d’aquestes preguntes, i moltes d’altres, no estaven plantejades abans d’iniciar els projectes, sinó que han sorgit durant les activitats amb les famílies i els infants amb autisme. És important dir que el treball al voltant de l’autisme no ens ha permès trobar una resposta a aquestes preguntes; tan sols hem après que en cada ocasió (en cada taller, en cada persona…) podem trobar-hi respostes diferents.

Flatus Vocis

Flatus vocis. Foto: Anna Fàbrega
Flatus Vocis. Taller familiar per a infants amb autismes [Reportatge fotogràfic activitat]
Flatus Vocis. Taller familiar per a infants amb autismes [Reportatge fotogràfic activitat]
Flatus vocis. Foto: Anna Fàbrega
Flatus Vocis. Foto: Anna Fàbrega

Flatus Vocis és una proposta de taller familiar que parteix de la pràctica artística de Laia Estruch. Adreçat específicament a famílies amb infants amb autisme, el taller es basa en un encreuament de les pràctiques performàtiques del cos i de la poesia oral experimental. En essència, convida els participants –adults i infants– a esdevenir, al seu ritme i al seu gust, agents d’una performance i d’una acció vocal col·lectiva. Partint de les nostres veus com a material, Flatus Vocis proposa treballar l’oralitat i l’escolta d’una manera diferent de l’habitual. Ens endinsem en un procés de reconeixement dels sons de les veus dins del nostre cos, dins del cos dels altres, dins del cos de les paraules i de les coses, per descobrir nous paisatges i personatges desconeguts. El coll, la gola, la boca, el nas, l’estómac, el tors, els braços, les cames; però també les parets, els mobles, els estris, les joguines, fins i tot el buit… Tot això és cos i també és veu.

       Podem experimentar la veu com un llaç que estreny... Però també com un llaç que es desfà…

                          Podem experimentar la veu com un espai: clar o fosc, dens o lleuger, ple o buit, fins i tot sorollós o silenciós…

                                                O podem experimentar-la com un recorregut per l’espai: directe, sinuós, lliscant, que s’eleva o que cau…

                                                    Podem experimentar la veu com un temps: durada, ritme, repetició, cop i carícia, estereotípia o lletania…

                          Podem experimentar la veu com un objecte: donant-la, transferint-la, disfressant-la, esculpint-la, modelant-la.

Com sona un museu? Foto: Anna Fàbrega
Com sona un museu? Foto: Anna Fàbrega

«Com sona un museu?», «Magnetismes»…
I més tallers familiars

A partir de l’experiència del Flatus Vocis, fem el possible per acollir famílies amb infants amb autisme o necessitats similars en altres tallers familiars del MACBA. A partir de pràctiques artístiques obertes i mal·leables, ajustem els aspectes necessaris per facilitar la participació d’aquestes famílies i per promoure un aprenentatge col·lectiu amb nous artistes i propostes de tallers. Aquest curs, els tallers familiars «Com sona un museu?» i «Magnetismes» s’han incorporat a l’oferta de tallers adreçats a infants amb autisme. Treballem per oferir més tallers properament.

 

Els projectes educatius del MACBA amb infants amb autisme han comptat amb la col·laboració imprescindible de l’escola Carrilet, el Centre d’Educació Especial L’Estel – Can Bori, la xarxa de centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) i l’Associació Catalana d’Atenció Precoç (ACAP).


Amb el suport de:

Logo Fundación REPSOL
Una mateixa imatge pot ser testimoni, alhora, del passat i anticipar un futur previsible.
Ignasi Aballí