La Signature. Série 1. Tirage illimité, 1969

LES EDICIONS DE MARCEL BROODTHAERS
Michael Compton

Els seus llibres i gravats, difereixen enormement pel que fa al tractament del mitjà d'expressió i els procediments poètics. [...] Les seves obres gravades són edicions fetes expressament, i no simples gravats o empremtes. Van ser editades en bona part per galeries, que, segons sembla, les van considerar una forma d'art menys cara i, per tant, molt més fàcil de vendre. En aquell moment es predicava la producció de múltiples com una forma de democratitzar l'art. Tal com van fer altres artistes, Broodthaers va adoptar un procediment consistent a atorgar valor a tiratges limitats d'edicions tècnicament il·limitades, afegint-hi inscripcions fetes a mà. Hi ha una "tautologia" que il·lustra aquesta manera de fer: La Signature, editada pel mateix Broodthaers en el temps que dirigia el seu propi museu, consta de 153 signatures litografiades. Totes les proves estan signades amb llapis, tot i que el tiratge és il·limitat.

El seu primer gravat és una tautologia i una contradicció alhora, i al·ludeix directament als vincles entre l'artista i la galeria. La Faute d'ortographe té el seu origen a la butlleta de subscripció que va fer imprimir una galeria per a una de les seves publicacions, en la qual el nom de Broodthaers estava mal escrit. L'artista trobava divertit que el seu nom s'escrivís sovint incorrectament, tant abans d'arribar a ser conegut com després. Aquest detall va afegir un punt de curiositat a les seves tautologies, i va servir de suport als seus temes recurrents: l'ensenyament i la correcció, la designació i els errors aparents de designació. Al gravat en qüestió Broodthaers ratlla els noms correctament escrits de tots els altres artistes, indica l'ortografia correcta del seu cognom, afegeix el seu nom, reforma la l'última lletra (que inicialment era massa atapeïda), torna a escriure la "t" que hi falta, la troba massa gran, l'esmena i la refà una mica més petita. Les correccions, tant si afecten la prova original com les pròpies correccions de l'artista, perden el seu estatut convencional, és a dir, desapareixen després del seu ús, com tot metallenguatge, i esdevenen gravat.

Broodthaers explota sovint els errors intencionats, per tal de fer-los evidents, fins i tot quan no tenen cap significat. Si es compara el plànol que apareix en el gravat que du per títol Musée-museum, que mostra la planta baixa de l'edifici que va aixoplugar el museu de Broodthaers a la Rue de la Pépinière, amb la seva reconstrucció parcial en la Salle Blanche, es constata que el dibuix, tot i ser plausible, és fals; Broodthaers, però, no el va corregir. El gravat que du per títol Tractatus logico-catalogicus tradueix l'abreviatura convencional "rat" (rata) per "ratures" (ratlles). Cal veure-hi la "solució" de la llegenda que acompanya la silueta d'un gat en un altre gravat, el títol del qual és La Souris écrit rat? Potser el gat ha esborrat el ratolí? Tots els gravats de Broodthaers susciten aquesta mena de conjectures, però ell evita donar respostes. D'altra banda, es tracta d'una tasca que no incumbeix l'artista, sinó l'espectador.