Fons de la Col·lecció

Marcel Broodthaers 'La Pluie  (Projet pour un texte)', 1969

La Pluie (Projet pour un texte)

La pluja (projecte per un text)

Fecha:
1969
Tipo obra:
Enregistrament audiovisual
Material:
Pel·lícula 16 mm, b/n, sense so, 2 min
Medidas:
Procedencia:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Registre núm:
1595

La Pluie es va filmar en el jardí de la rue de la Pépinière, durant el període del Musée d’Art Moderne, Département des Aigles, Section XIXe siècle. El fons és un mur de maó emblanquinat amb les paraules DEPARTEMENT DES AIGLES. Aquesta va ser una de les tres pel·lícules que es van rodar en la mateixa localització. Les altres foren La Pipe i La Pipe Satire. En algunes versions d'Un Voyage à Waterloo i La Discussion Inaugurale apareixen fragments de La Pluie.

La pel·lícula mostra a Broodthaers intentant escriure mentre la pluja dilueïx constantment la tinta. En l'última seqüència, durant la qual l'artista abandona i deixa la ploma, apareix la inscripció: "Projet pour un texte". Aquesta pel·lícula formava part del programa de Cinéma Modèle i Rendez-vous mit Jacques Offenbach, i va ser exhibida en moltes altres manifestacions cinematogràfiques al llarg de la vida de Broodthaers, incloent Film als Objekt - Objekt als Film, Salle Lumière, Films, dias et photos, i Actualité d’un Bilan.

La Pluie es va projectar al costat de les obres Neuf peintures, Série française el 16 de gener de 1973 en la Galerie Françoise Lambert a Milà. La sèrie de nou pintures i còpies de la pel·lícula es van vendre com una sola obra. Les nou pintures ja s'havien exposat en Actualité d’un Bilan, una exposició col·lectiva que va tenir lloc a l'octubre de 1972, en la Galerie Yvon Lambert de París.

A continuació reproduïm el facsímil del text de Marcel Broodthaers dedicat a La Pluie (Projet pour un texte).



PROJECTE PER UN TEXT

Odio el moviment que desplaça les línies.
Si faig una pel·lícula, per a un cinema definit encara com disciplina del moviment, he de repetir el vers de Baudelaire, tret que...

1. ...no fer la pel·lícula i al mateix temps acceptar el valor de la pel·lícula verge, aquesta pàgina en blanc del cineasta, i resar perquè uns altres la facin.

2. ...fer la pel·lícula a costa de l'odi. Una pel·lícula d'amor, per exemple. …s molt seductor, però implica el risc de servir de bandera de múltiples mercaderies; pel·lícules publicitàries, propagandístiques, pel·lícules pornogràfices, pel·lícules prohibides.

3. ...apartar els problemes de llenguatge específic del cinema considerant la pel·lícula com una simple referència a certa abstracció.

Així, en certs aspectes de l'art conceptual, la pel·lícula és sovint un intermedi banal, on la idea juga el paper de tema principal. Però per ventura el tema no es veu reduït per aquest convencionalisme de l'estil de transmissió, si no absorbit i relegat a un documental d'idees trillades, de vegades original?

...Les noves tècniques de la imatge més que del cinema (¿el làser?) permeten trobar una solució -em temo que momentània-, certament interessant.

Però cal estar ficat en el món tecnològic per a utilitzar aquest tipus de mitjà amb èxit. I sóc aquí cruelment dividit entre alguna cosa immòbil que ja s'ha escrit i el moviment còmic que anima 24 imatges per segon.


Marcel Broodthaers, Cinéma. Barcelona: Fundació Antoni Tàpies, 1997.

  • Afegeix al Recorregut

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

  • Comparteix

    Per email

  • Comenta

    Inicia sessió

    Per comentar o crear Recorreguts cal registrar-se. Encara no ho has fet? Registra't

Per què visites la web del MACBA?

Moltes gràcies! La teva resposta ens ajuda a millorar aquesta web.