La intenció poètica de…

Mireia Sallarès va viatjar per Mèxic amb una càmera i un rètol de neó. Entrevistant a nombroses dones d’edats i realitats socials molt diverses, el projecte transita entre les converses que parlen sobre tot allò que sovint callem però també, i principalment, sobre les maneres de ser dona. Com aquesta experiència suposadament tan íntima i privada, funciona com un dispositiu polític d’alta precisió. Així, la sexualitat se situa en l’escena del plaer públic i entre mecanismes de transacció i control ideològics, religiosos i culturals.

Daniel G. Andújar ha compilat frases, crits de guerra, missatges polítics i eslògans d’ideologies diferents. Tot i que sovint són crides a la discrepància que denuncien submissions de classe, gènere o raça, mostren la seva condició de retòrica política. Un mecanisme de pensament únic que les xarxes socials i els mitjans digitals, guiades per la lògica de l’algoritme, han intensificat.

A través de les seves formes, els diferents volums i un joc d’escala, les escultures inflables de l’Eva Fàbregas Oozing són capaces d’alterar la percepció que tenim de nosaltres mateixos i de l’espai on es troben, proposant noves formes de sentir i experimentar el món mes enllà del llenguatge.

oriol vilapuig ha compost un fresc sobre la vida i la mort que revisita la gran tradició pictòrica. En la línia que va obrir El Bosco, convoca en un collage figures excessives i personatges grotescos en moviment que ens recorda la brevetat de la vida. Una imago mundi contemporània.

Helicon, l’obra de Fito Conesa, és una invocació a la fi del món. La relació entre la música i el paisatge li permet, en aquesta i moltes altres obres, dibuixar frases amb un sentit més enllà del convencional, més proper a la mística i a l’espiritual, oferint-li la possibilitat de descobrir i compartir amb el públic la seva intenció poètica.

A Estil Internacional (Mur d’Ònix), Lúa Coderch reprodueix el mur d’ònix del Pavelló Mies van der Rohe, construït a Barcelona el 1929 per a Exposició Internacional, i reflexiona sobre la paradoxa que amaga el concepte de «present històric» i com s’ha fet la ciutat projectant en moments del temps que volia memorables i que indefectiblement s’han mostrat caducs.

El sol és un objecte que ens travessa la vida, i Pedro Torres el fa servir com a eix a la seva obra House of the Sun. En aquesta peça descobrim el seu interès pel sol, la llum i el temps, entenent com, a través de l’estètic i el conceptual, posa en relació la seva obra amb el públic que l’observa.

Max de Esteban reflexiona sobre les estructures del capitalisme contemporani, la intel·ligència artificial i els problemes polítics que planteja. La seva obra intenta apuntar una convergència entre la poètica artística i el llenguatge científic.