Pesto d'aprofitament low cost Espigoladors
Mantenim virtualment La Cuina tal com mantenim la massa mare, refrescant-la una vegada a la setmana. Refrescar la massa significa alimentar-la, activar-la. Si deixes d’alimentar-la massa temps, es pot tornar mandrosa o excessivament àcida.
Les transformacions que es generen en un estat d’acidesa poden ser interessants; la mandra, ocasionalment, també, i fins i tot pot ser necessària, però no tots els éssers vius se la poden permetre. La qüestió és que la massa no es torni agra; el que cal aconseguir és que s’adapti, que muti. De tota manera, no tenim el control absolut del relat ni de la forma que adoptarà La Cuina, i tampoc tenim el control absolut de la vida de la massa.
El present que ha de venir és ple d’incerteses; per ara seguim refrescant, observant i comunicant aquelles experiències que reforcen les vides, però també –i amb l’energia de la primavera– tenim ganes d’experimentar-ne de noves. La Cuina ha anat organitzant el seu calendari de forma flexible, orgànica i col·lectiva.
Hem anat estructurant uns eixos per estar, aprendre i compartir l’espai, construint-lo físicament de la mà del col·lectiu Makeatuvida, amb qui vam fer el mobiliari, abastint-lo d’utensilis de cuina reciclats, fent estovalles, recipients de ceràmica i planejant la construcció d’un forn solar, una màquina per produir espirulina o un viver de cucs. Hem dedicat un dia al mes a fer una reflexió pràctica sobre les cures, encara que pensem que haurien d’estar presents sempre i no caldria que en parléssim tant; ens agrada posar en pràctica les idees i pensar mentre anem fent. Hem anat generant una llista de convidades que ens interessen a totes, que relacionenel menjar amb diversostemes coml’agroecologia, l’ecofeminisme, els sabers populars i tradicionals, incloent-hi les tècniques d’aprofitament, la cultura i l’art, temes que s’han anat constel·lant i entreteixint per crear una xarxa de coneixements lligada a les pràctiques. També hem anat cocreant una linkografia i una bibliografia dels temes que ens interessen i hem coescrit i arxivat les receptes que es van generant. Tot i això, creiem fermament que la memòria més potent que es genera en aquest espai és als nostres cossos, i que les aromes, els gestos, els sons… tota la riquesa que s’ha anat generant els dijous la portem dintre nostre i la podem transmetre de formes diverses.
Un dels eixos que trobem a faltar aquests dies és el de les sortides de grup. Airegem-nos i refresquem-nos, doncs, recordant la sortida als horts del Prat de Llobregat acompanyant els espigoladors en un dia de feina, una proposta de la nostra companya Nikoletta, maga de l’aprofitament i membre del col·lectiu sObres Mestres, que organitza esdeveniments culinaris amb productes frescos, de proximitat i recuperats.
Espigoladors és «una organització sense ànim de lucre que actua sobre tres reptes socials: desenvolupar un model reproduïble i transferible que impacti en la reducció del malbaratament alimentari, millorar l’accés a una alimentació adequada i generar noves oportunitats per a persones en risc d’exclusió social».
Espigoladors, en col·laboració amb la pagesia, dona una segona oportunitat a fruites i verdures que es consideren imperfectes i lletges segons els cànons estètics de la indústria alimentària. Ens sembla terrible que tones d’aliments quedin fora dels circuits comercials i es llencin només per la seva aparença física. Des de La Cuina qüestionem aquests cànons i gaudim de poder cuinar amb tota aquesta diversitat de formes i colors.
El dia que els vam visitar, en tan sols un matí de feina vam recollir 1.300 quilos de carabasses que el pagès no recollia perquè estaven fora del calibre comercial, és a dir, eren carabasses amb un pes inferior als 900 grams o superior als 1.500 grams. Ens van explicar que el 95% de producte espigolat es canalitza a entitats socials i la resta el converteixen en cremes i compotes delicioses que comercialitzen amb la marca es-imperfect®.
Però si aquesta setmana destaquem la feina dels espigoladors és sobretot perquè ara mateix segueixen elaborant cremes i compotes per garantir el dret a una alimentació saludable a col·lectius en situació de vulnerabilitat durant la crisi de la COVID-19.
Com que avui hem concentrat les energies en la primavera i hem parlat del malbaratament –i també de l’aprofitament– d’aliments, compartim una de les receptes més apreciades i cuinades a La Cuina.
Elaboració:
Tritureu tots els ingredients i ja està. Amb morter o picadora, segons el temps, l’esforç, les ganes i els estris que tingueu. El resultat de la textura serà diferent segons la tècnica.
Com veieu, les quantitats no són gaire exactes. A La Cuina som molt d’«ullímetre o ull per cent». Acostumem a cuinar confiant en el nostre gust i la nostra intuïció, i també tenim accidents que de vegades es converteixen en una recepta favorita.
Podem afegir el pesto a coques, pizzes, torrades, pasta fresca, farcits, patates bullides o al forn... Ens encanta per acompanyar un peix o verdura al forn, i és ideal per sucar-hi verduretes crues. Proveu-ho amb el que us vingui de gust. A la primavera també el fem amb les anomenades plantes o flors invasores; potser en teniu alguna de comestible a la finestra o al balcó. Hackegeu i gaudiu.