al

En matemàtiques, les condicions de contorn sorgeixen en el marc de les equacions diferencials i al·ludeixen a la connexió entre un domini il·limitat i un domini limitat, a les condicions de frontera i confinament davant de l’opcionalitat infinita. Per la seva semblança, aquesta imatge pot servir per pensar la complexa articulació que es produeix entre tres dels elements fundacionals i fonamentals del museu: els patrimoni artístic, l’arxiu documental i la biblioteca. La delimitació entre ells és complexa per se. Si a més a més prenem en consideració les pràctiques artístiques conceptuals i immaterials i el qüestionament de la noció tradicional d’obra d’art que comporten, aventurar-se a distingir entre una obra i un document esdevé una tasca força complexa.

Els processos burocràtics i tècnics als quals la institució art sotmet aquests documents, que acaben sent fetitxitzats, auratitzats i per tant mercantilitzats, no ajuden a aclarir aquesta qüestió. Els límits afecten no sols aquest dilema entre obra i document en el context de l’art performatiu i conceptual, entre arxiu i col·lecció d’art, sinó que també parlen de la constricció de les lleis que els regulen, de les utopies i fracassos de la digitalització, i també de la incompletesa, imperfecció i omissió inherent al mateix concepte d’arxiu. Alhora, i juntament amb la crisi de la noció d’arxiu com a autoritat, especialment en relació amb els processos colonials, sorgeixen aquells models d’arxiu que tenen en compte les memòries no representades per les narratives hegemòniques, els anomenats arxius autogestionats o anarxius.

Així doncs, la condició de contorn es refereix en el nostre cas a les condicions que envolten la difícil delimitació del concepte d’arxiu en el context actual, en relació amb les ones incidents i els ecos que es produeixen entre allò que considerem com a arxiu i allò que es manté al seu voltant.

Aquesta activitat s’emmarca en el programa d’activitats amb motiu del desè aniversari del Centre d’Estudis i Documentació MACBA.

Dirigit per Maite Muñoz.

Participant

Alicia Escobio Alonso

Programa

DIVENDRES, 16 I DISSABTE 17 DE FEBRER DE 2018
Preu: 15 €. Estudiants, 10 €. Amics del MACBA, gratuït.
Lloc: Auditori Meier. Accés per a persones amb mobilitat reduïda a través de l’edifici Meier (recepció del museu)
El seminari serà en diversos idiomes, amb traducció simultània.

DIVENDRES, 16 DE FEBRER
16.30 h Presentació Maite Muñoz

17 h Conferència Marina Gržinić:Memòria i història i l’acte de recordar
En aquesta època de necrocapitalisme neoliberal global, cada vegada més ens trobem davant d’una amnèsia política i social que dona resultats sense que el passat produeixi més i més processos de deshistorització i despolitització. En aquests processos és fonamental la lògica de la repetició (neoliberal), que produeix almenys dos procediments diferents de (des)historització. D’una banda, tenim la lògica del món neoliberal occidental, que funciona com una mera màquina transhistòrica; de l’altra, a les regions de l’est i el sud d’Europa detectem unes tècniques forçades per acceptar la historització com a totalització. En tots dos casos, el resultat és una suspensió de la història que té la intenció primària de rebutjar qualsevol alternativa que s’hi contingui. La idea de Gržinić és oferir alguns exemples i, encara més, mirar de definir aquests processos en una escala molt més àmplia per tal de veure les seves conseqüències polítiques, socials i culturals. La presentació es basa en les noves conclusions derivades del projecte de recerca que condueix a l’Akademie der bildenden Kunste Wien (Acadèmia de Belles Arts de Viena), amb el títol «Genealogia de l’amnèsia. Repensar el passat per a un nou futur de cordialitat» i finançat mitjançant el PEEK (Programa per a la Investigació entorn de l’Art), en el marc del FWF (Fons Austríac per a la Ciència), entre els anys 2018 i 2020.

18 h Conferència Muntadas:Casos d’estudi: ‘Between the Frames’, ‘The File Room’ i ‘Archivo de Archivos’
La qüestió de l’arxiu ha estat molt debatuda (i encara ho continua estant) en diversos fòrums especialitzats on s’analitza el tema des de diferents perspectives. L’arxiu, quant a dispositiu, ha existit des de temps remots. Les funcions que li són pròpies –col·leccionar, guardar, ordenar, preservar– són ben conegudes, però precisament és l’acte d’activar l’arxiu el que obre un ampli espectre per a l’experimentació. En el treball amb arxius personals des de la perspectiva de l’activació es realitzen dues funcions simultànies: la funció macro de manteniment de la investigació i acumulació de temes i territoris, i la funció micro de generació de projectes específics. En aquesta ocasió es parla des de la perspectiva científica de tres projectes de Muntadas que fan de casos d’estudi: Between the Frames, The File Room i Archivo de archivos.

19 h Pausa

19.30 h Conferència Miguel Morey
En l’àmbit del pensament filosòfic contemporani, la noció d’arxiu adquireix una certa carta de ciutadania a partir de 1969 amb la publicació de L’archéologie du savoir de Michel Foucault, en què hi juga un paper troncal. Des del moment en què la qüestió de l’arxiu va anar agafant importància dins l’àmbit museogràfic, es va obrir un espai de trobada on la reflexió de Foucault (també la de Jacques Derrida, arran del seu text Mal d’archive, de 1995) era una convidada d’excepció, probablement perquè se n’esperava que aportés una vertebració conceptual indispensable. Ara bé, aquestes trobades generalment han anat acompanyades de força malentesos, i per això seria desitjable un cert esclariment. En primer lloc, mostrant en quin sentit precís l’arxiu era pertinent per al treball de Foucault; i després, què podia aportar al «discurs museològic», no en el detall tècnic (a manera d’un lèxic conceptual importable i d’uns protocols analítics aplicables al cas), sinó pel que fa al gest matriu que el sosté, amb tot allò que implica aquest gest de canvi de perspectiva davant la cultura com a bé heretat. Per a això caldrien dues correccions, en la línia proposada per Gilles Deleuze: ampliar la noció d’arxiu, entenent-lo ja no en termes discursius sinó com a audiovisual, i interrogar no tan sols els seus aspectes estàtics sinó també els seus dinamismes, com a (part d’un) dispositiu.
DISSABTE, 17 DE FEBRER
10.30 h Projecte The Scandinavian Institute for Computational Vandalism, SICVGiving the Finger (Back) to the Digital: The Art and Politics of Archival Practice
Quines són les implicacions de la digitalització per als arxius, dins i més enllà del museu d’art? La xerrada plantejarà aquesta qüestió a múltiples nivells, presentant l’actual implicació de l’Scandinavian Institute for Computational Vandalism amb arxius experimentals com ara els de l’artista i col·leccionista noruec Guttorm Guttormsgaard (nascut el 1939), el compositor i enginyer finès Erkki Kurenniemi (1941-2017) i l’artista danès Asger Jorn (1914-1973). Tot i que els mitjans i els objectes de les seves respectives pràctiques arxivístiques difereixen força entre si –des de la col·lecció d’«art d’orígens coneguts i desconeguts» a través de l’autodocumentació obsessiva i multimèdia fins a la mediació fotogràfica de «10,000 Years of Nordic Folk Art»–, totes pertanyen a una època en què la mateixa definició d’arxiu es va transformar més enllà de la identificació. Des de la perspectiva avantatjada del que s’ha qualificat de present «postarxivístic», i manipulant aquests arxius però també interactuant-hi per mitjà de programaris interlocutors, s’extrauran una sèrie de problemàtiques i procediments arxivístics que estan íntimament relacionats amb l’art, la memòria social i la vida quotidiana, així com amb l’activisme, la política i la llei. Aquests experiments parlen tant dels arxius històrics com de les inquietuds actuals del grup. Per tant, com es pot (des)afrontar un arxiu amb visió informàtica? Ideant rates de biblioteca o arabescos que travessin les seves categories? Experimentant amb nous modes de composició en la intersecció de l’arxiu i el carrer? O, fins i tot, tornant-li la botifarra al món digital?

11.30 h Pausa

12 h Taula rodona Gelen Jeleton i Teal Triggs, modera Alicia Escobio.
Gelen Jeleton: Una archiva del DIY
Una Archiva del DIY és el projecte d’investigació i creació d’un arxiu d’ètica feminista i queer/cuir entorn de l’autoedició i autogestió, amb especial interès en la música i el dibuix, i que comprèn com a lloc geopolític l’Amèrica Llatina i l’Estat espanyol. La creació d’aquest arxiu seria més aviat la creació d’un «no arxiu», ja que moltes d’aquestes edicions van ser concebudes com a «contraarxiu». Aquestes publicacions neixen de la necessitat i el desig d’altres espais exclosos o prohibits a l’Arxiu, si entenem l’Arxiu com a institució dispensadora de coneixement hegemònic que comprèn Arxiu-Biblioteca-Acadèmia-Museu-Monument-Mausoleu. Recentment i com a paradoxa actual, aquestes publicacions estan entrant a formar part de les col·leccions de museus, universitats i biblioteques, un fet que és un dels temes d’estudi d’aquesta «arxiva». Estudi que pretén donar respostes a les preguntes del com i el per què d’aquestes entrades i problematitzar en quines condicions estan succeint, i interceptar-les en la mesura que sigui impossible perquè els seus missatges no siguin desactivats. Proposa «les arxives» com un acte performatiu d’allò personal en allò col·lectiu com a transmissor de coneixement.

Teal Triggs: Raising Women’s Voices: Self-publishing and the Zine Archive
Aquesta xerrada parteix de la posició de la carrera acadèmica de Triggs com a dissenyadora gràfica, historiadora i col·leccionista. Explora la manera en què s’han construït les narratives de la història de les dones i qui i per a qui les ha construït, amb una referència específica al llenguatge gràfic del punk, el feminisme i l’autoedició. Com a punt de partida per a les seves reflexions es va fixar en la frase de Walter Benjamin segons la qual els arxius «revelen les passions del col·leccionista». El seu arxiu és una col·lecció en marxa que consisteix en fanzines i còmics adquirits sobretot en l’època de la seva producció i distribució, amb l’afegit d’adquisicions posteriors per omplir buits detectats. La col·lecció reflecteix una «acumulació» no sistemàtica de material primari d’origen que és rica i diversa socialment, culturalment i políticament. Malgrat això, s’ha centrat en el llenguatge gràfic de formats independents d’autoedició. El seu posicionament i el tipus de fanzines que, per tant, ha col·leccionat expliquen una història particular. En reunir-los emergeixen uns patrons i l’arxiu es converteix en un mode d’anàlisi. Passa el mateix amb qualsevol arxiu constituït per un individu o institució. En aquesta xerrada provarà de fer preguntes sobre el poder d’aquesta dinàmica i sobre què podria estar ometent. Això inclou qüestions relacionades amb el fet de privilegiar determinades veus, imprès enfront de digital, narratives i memòria històrica, així com debats sobre (allò que en Henry Jenkins ha anomenat) AcaFans enfront d’infiltrats subculturals. Planteja com poden una col·leccionista i la seva col·lecció donar forma a la construcció de narratives feministes per a una història del disseny gràfic dels fanzines.

14 h Pausa dinar

16 h Taula rodona de Mela Dávila i Diana Franssen, modera Pablo Martínez.
Mela Dávila
Quan el Centre d’Estudis i Documentació va iniciar la seva trajectòria fa deu anys, la «febre d’arxiu» es trobava en plena expansió i entrava en una nova fase: el contagi des de les pràctiques artístiques cap a les pràctiques institucionals. En efecte, després d’una dècada en què els artistes feien servir l’arxiu cada cop amb més freqüència, en les seves múltiples facetes –marc teòric, metàfora, mètode de treball i de presentació, entre d’altres–, els museus d’art contemporani amb prou feines estaven començant a reflexionar sobre la seva rellevància i el seu paper en el context dels seus conjunts patrimonials. Com encaixar l’arxiu en el patrimoni institucional? Com donar-li joc en relació amb la col·lecció d’art, màxim exponent tangible de l’acumulació de saber i valor que encarna el museu? Com superar la inevitable reputació de l’arxiu com a estació final, espai ple de pols i passat de moda, per reconvertir-lo en una faceta activa de la programació del museu? Aquestes són algunes de les preguntes complexes a les quals el Centre d’Estudis i Documentació va anar donant resposta a mesura que es consolidaven la seva estructura i activitat. Amb la perspectiva d’una dècada d’activitat, resulta estimulant tornar a aquests interrogants i avaluar no tan sols la seva pertinència aleshores sinó també la manera en què es projecten cap al futur institucional.

Diana Franssen
En la pràctica artística i curatorial d’avui, l’arxiu i l’acte d’arxivar tenen un paper destacat. Els artistes són investigadors i els comissaris han de fer de mediadors amb instal·lacions que sovint contenen un conjunt híbrid d’objectes molts dels quals abans trobàvem als arxius. Costa identificar un punt comú que inspirés aquest virus dels arxius, però un element que sembla que té un paper important són les possibilitats augmentades d’explotar arxius gràcies a la tecnologia web i a la relació diferent amb les dades que aquestes noves possibilitats inspiren. Ja no considerem l’arxiu com un espai misteriós i tancat en què s’emmagatzemen informació i proves per al rar moment en què calgui evocar la «veritat», sinó que s’ha convertit en una part vivent de com conformem les idees sobre el món que ens envolta a gran escala. Aquestes idees ja no són històries monumentals, sinó microhistòries tallades a mida i filtrades per tecnologies de recerca cada cop més refinades.
Si ens fixem en l’arxiu des de la perspectiva del museu, mostrar significa distanciar-se de la història de l’art universal i singular i materialitzar qüestions molt més locals en la presentació de la col·lecció (i la història) museística. També dona peu a una nova manera de mostrar col·leccions, en la qual l’arxiu ocupa una posició prominent, fins i tot al mateix nivell de rellevància que les obres de la col·lecció. Des de la visió de la història o la filosofia de l’art, mostrar el material fa que es plantegin més qüestions filosòfiques referents a les conseqüències d’aquest ús de l’arxiu dintre de l’experiència de l’art i el museu.

17.30 h Taula rodona Pablo León de la Barra i Henrique Faria, modera Tanya Barson.
Pablo León de la Barra
Nascut a Ciutat de Mèxic el 1972, viu a Rio de Janeiro i és doctor en Història i Teoria per l’Architectural Association de Londres. És comissari d’art llatinoamericà al Guggenheim Museum (Nova York), conservador en cap al Museu de Arte Contemporânea de Niterói (Rio de Janeiro) i comissari associat al Museu de Arte de São Paulo (MASP). Abans havia estat comissari en residència del programa Guggenheim UBS MAP Global Art Initiative (2013-2016) a la seu de Nova York i director de la Casa França-Brasil de Rio de Janeiro (2015-2016). León de la Barra ha organitzat o coorganitzat exposicions en institucions de tot el món, com ara el Guggenheim Museum (Nova York), el Museum of Contemporary Art Detroit (MOCAD), la South London Gallery (Londres), la Kunsthalle de Zuric, el Museo Tamayo i el Museo Jumex (Ciutat de Mèxic), el projecte TEOR/éTica (San José, Costa Rica), el Museo de Arte de Zapopan (Guadalajara, Mèxic) i el Museu de Arte Moderna do Rio de Janeiro (MAM). Va ser fundador i cocomissari de la I i II Gran Bienal Tropical (San Juan, Puerto Rico, 2011 i 2016), cocomissari de la SITE Santa Fe International Biennial (Nou Mèxic, Estats Units, 2016) i comissari del pavelló mexicà de la Biennal de Venècia 2017.

Henrique Faria
Amb més de quinze anys de trajectòria professional, la pràctica com a galerista d’Henrique Faria ha girat sempre entorn de la conservació de la memòria llatinoamericana. En la seva intervenció mostrarà, a través dels exemples d’artistes com Jonier Marín, Carlos Ginzburg, Horacio Zabala i Alfredo Cortina, com la galeria ha contribuït a la recuperació de la seva obra i de la d’altres artistes llatinoamericans que havien quedat relegats o invisibilitzats. També incidirà en la rellevància de la feina de sistematització dels arxius d’aquests artistes com a punt de partida per a la reactivació de les seves pràctiques conceptuals, tot replantejant la diferència, de vegades complexa, entre obra i document. Així mateix, parlarà de la funció de fundacions i arxius d’organitzacions i institucions a l’hora de recuperar, conservar i fer accessibles per als investigadors els béns documentals d’aquests artistes.

Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68


Continguts relacionats

Vídeos

Àudios

SON[I]A #210. Nanna Thylstrup. Escenes eliminades
13.08.2015
Son[i]a #160. Jordi Ferreiro
16.08.2012
Son[i]a #168. Wolfgang Ernst
12.12.2012
Son[i]a #180. Els Opsomer
01.08.2013
Son[i]a #198. Antonio Gagliano
03.11.2014
Son[i]a #243. Marysia Lewandowska
12.07.2017
Son[i]a #250. Kenneth Goldsmith
12.12.2017
Son[i]a #58. Jordana Mendelson
03.04.2008
Son[i]a #71. Mela Dávila
18.12.2008