José Antonio Hernández-Díez va néixer el 1964 a Caracas, Veneçuela, i viu entre aquesta ciutat i Barcelona. Format al Centro de Formación Cinematográfica de Caracas, forma part de la nova generació d’artistes veneçolans sorgits als anys vuitanta. Va despuntar dins de l’escena internacional quan va començar a arrelar la idea de l’art contemporani com un llenguatge global i es va qüestionar el domini dels artistes europeus i nord-americans. Utilitzant una gran varietat de mitjans i una estètica urbana jove, construeix obres de gran sarcasme i crítica social que sovint posen de relleu l’autoritarisme, la marginalitat i les paradoxes de la globalització. Un dels seus centres d’interès és la relació entre l’àmbit religiós i el profà. Les instal·lacions i els vídeos d’Hernández-Díez incorporen objectes quotidians procedents de la cultura de masses, de l’esport i del consum, però també material de laboratori i científic junt amb elements orgànics com animals o els seus òrgans.

Ha participat en mostres cabdals com Aperto’93: Emergency/Emergenza a la 45 Biennal de Venècia (1993), Cocido y crudo al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid (1994) i Beyond Borders, la primera Biennal de Gwangju (1995). Ha exposat de forma individual al Centro Galego de Arte Contemporanea de Santiago de Compostela (2000), al New Museum of Contemporary Art de Nova York (2003), al MACBA de Barcelona (2016) i a múltiples galeries d’Europa i Amèrica.

Visita l'exposició de Col·lecció