Artista conceptual i autor d’una producció objectual iniciada al començament dels anys setanta, ha aprofundit en l’estudi de les formes. Els seus objectes, realitzats amb materials pobres i tous com paper, plàstic, goma espuma o cotó, conjuguen la morfologia amb el llenguatge, la ironia i el joc. A Jordi Pablo li interessa l’objecte com a gramàtica de formes en l’espai. Destaquen les seves escultures fonètiques, elaborades a partir d’un tub de canaló de plàstic i goma espuma en una mena de boca parlant que associa la forma amb certes onomatopeies. S’ha interessat també per l’imaginari popular i de la festa, i ha aplegat una àmplia col·lecció de documents (cartells, publicacions, objectes, fotografies...) sobre el patrimoni festiu de Catalunya en l’anomenat Arxiu Festiu Catalunya.

Des de la seva primera exposició, una col·lectiva a la Sala Gaspar de Barcelona (1972), va participar en els Encuentros de Pamplona (1972), el BCD de Barcelona (1976), la Biennal de París (1977), la primera mostra d’art objecte a Catalunya a la Fundació Joan Miró (1978) i en l’exposició Seny i rauxa. 11 artistes catalans al Centre Georges Pompidou de París (1978). També va organitzar l’exposició Suggestions olfactives a la Fundació Joan Miró (1978). Més recentment, ha presentat part del seu Arxiu Festiu al Museu Marès de Barcelona (2012).

Visita l'exposició de Col·lecció