La imatge de l’obra no està disponible on-line.

Interview (Chris Dercon). Topics: Rock My Religion. (Recorded, Leuven), 1984

Entrevista (Chris Dercon). Temes: Rock la meva religió. (Enregistrada, Leuven), 1984

Ann Lee, una obrera analfabeta del Manchester industrial de mitjan segle XVIII, va fundar la religió Shaker. Hi va veure una resposta als problemes de la classe obrera. Els casaments heterosexuals produïen una multitud de nens famolencs que els amos de les fàbriques explotaven com a mà d’obra barata. La Bíblia presentava el casament heterosexual com el resultat no natural del pecat d’Adam al jardí de l’Edèn. En un principi, Adam havia estat creat bisexual i independent. Déu va castigar l’Home i la Dona obligant-los a assumir una feina alienant i a patir les tortures del part. Ann Lee creia que ella era l’encarnació femenina de Déu mentre Jesús havia estat la seva encarnació masculina. Volia crear una comunitat utòpica basada en la contingència sexual, l’estricta igualtat entre homes i dones i una economia totalment basada en els oficis on els béns pertanyerien a tots els membres en comú.

La primera comunitat Shaker es va formar a Amèrica l’any 1774. Els Shakers es dedicaven a treballar de forma sòbria i senzilla; van ser coneguts per les innovacions en el disseny de mobles i per la seva arquitectura austerament funcional. Qualsevol tipus d’ornament era eliminat perquè representava una mostra del pecat i la falsedat. Les seves sales de reunió reflectien la simetria bilateral de l’organització sociosexual Shaker. Dos grups que es donaven la cara, dues sortides separades i dues escales que es comunicaven amb les residències dels membres masculí i femení de major edat. Els Shakers practicaven una dansa de trànsit extàtica, el propòsit de la qual era guarir l’ànima i fer sortir el dimoni del seu amagatall. Rodolaven per terra o bordaven com a gossos per alliberar-se del fals orgull. Per a molts, el sentit comunitari dels Shakers va ser un antídot a l’individualisme purità. El purità es trobava sol amb la seva consciència i la seva culpabilitat. Només podia evitar condemnar-se si l’esperit vencia el cos a la recerca d’una feina remunerada. Com a reacció a aquesta postura i al deisme oficial de la República, l’any 1800 va iniciar-se al Sud el «Gran Ressorgiment Religiós» i es va estendre arreu d’Amèrica. A les reunions celebrades en tendes de campanya molts es van veure impel•lits a penedir-se i van començar a «parlar en llengües»; es van introduir les guitarres en els serveis amb gent «giravoltant i sacsejant-se» mentre recitaven frases bíbliques en el seu desig col•lectiu de renéixer a través del sofriment de Jesús.

Durant els anys cinquanta del segle XX apareix una nova classe: l’adolescent. La seva religió és el rock' n' roll. Aquesta classe ha estat deslliurada del treball per no engruixir la llista d’aturats de la postguerra; el destí de l’adolescent és ser un consumidor. Malgrat estar alliberat de la idea paternalista del treball, el fet de tenir només temps lliure genera avorriment i revolta. El rock sembla enfotre’s de la religió tradicional, dessublimitzant la sexualitat reprimida de la doctrina puritana necessària per justificar el treball com a salvació. Les formes del rock incorporen el «parlar en llengües» del ressorgiment de la tenda i el ball bellugadís dels Shakers. Tanmateix, el rock ara exigeix sexe, lliure dels lligams de la vella família i la reproducció. Glorifica el pecador no penedit, però també expressa l’anhel d’una nova estructura familiar no edípica en el concepte de la banda de rock.

Es postula un nou «Cel Adolescent». Els teenagers són «teenangels» i s’assemblen als àngels en la manera com les seves veus oscil•len entre el baríton «varonil» i el falset «efeminat»; i en la manera com els seus cossos estan mig formats, amb la cara angèlica. Mentre l’antiga cultura adulta veia els nens com a «àngels» innocents, els adolescents entenien l’aspecte angèlic relacionat amb l’èxtasi dels primers sentiments sexuals virginals. El sexe es veia alliberat de la reproducció, la família i la responsabilitat social. La teologia del rock de la «diversió» es basa en un canvi, després de la Segona Guerra Mundial, en la concepció de l’Apocalipsi. Per als religiosos del segle XVIII, l’Apocalipsi representava un anhel de culminació de la història que faria realitat les seves visions utòpiques en el qual ells, els Elegits, serien salvats. A mesura que la creença religiosa anava disminuint al llarg del segle XIX, el progrés científic va reemplaçar la creença en Harmaguedon per la creença que la solució a les malalties socials s’aconseguiria mitjançant el desenvolupament de la tecnologia. De cop i volta, amb el rerafons de la bomba atòmica, aquest optimisme va ser negat: la tecnologia de l’home tenia el potencial d’arrasar el món en un sense sentit final, l’Harmaguedon negatiu. La ideologia del rock neix de la futilitat del plaer ajornat, si el món és a punt d’acabar, i del rebuig del règim de treball i de la tecnologia que va fer possible la bomba. El club de rock i els concerts són com una església, santuaris contra el món adult. Els instruments elèctrics desencadenen energies anàrquiques per a les masses. L’estrella de rock sacrifica el seu cos i viu en oposició al règim de treball; vivint la seva vida cercant els límits, transcendint els valors del treball de cada dia. La seva transcendència s’aconsegueix al preu de sacrificar la seva habilitat per convertir-se en adult. Ha de morir o caure del pòdium.

A finals dels anys seixanta els grups de rock vivien com famílies nombroses en grans cases urbanes, viatjant als concerts en autobusos condicionats per a la vida col•lectiva. En els concerts a l’aire lliure, els seguidors vivien plegats en tendes de campanya. En un principi, el rock expressava la sexualitat masculina adolescent. La guitarra elèctrica, la veu projectada pel micròfon i el cos de qui actuava es van convertir en símbols fàl•lics. En un concert a Miami, la policia va arrestar Jim Morrison. Segons diuen, havia ensenyat les seves parts. Havia arribat a creure que el rock, havent-se convertit en un gran negoci, havia mort. Per al públic, el fet d’ensenyar el penis va ser un gest patètic; per a Morrison significava la mort del seu valor com a estrella del rock. Ensenyant el seu penis (patètic), en comptes de transformar el seu cos i la seva actuació en quelcom fàl•lic, va voler qüestionar la mística del rock com a espectacle. Les anteriors actuacions de Morrison havien pres la forma del ritual. Amb aquest ritual de la «mort del rock» volia tornar a promulgar el complex de castració. Mitjançant la seva pròpia pèrdua de la masculinitat expressava el seu desig de veure que el rock propiciava la destrucció de l’ordre edípic.

Patti Smith va emparar-se del «viatge negatiu» de Morrison i va intentar fer d’ell –i del rock– un producte social positiu. És la primera que va fer evident la veritat que el rock és una religió. Patti creia que el paper de la sacerdotessa egípcia pre-patriarcal es podia combinar amb el «parlar en llengües del ressorgiment de la tenda de campanya» per crear un nou llenguatge, el del rock, que no seria ni masculí ni femení. La religió dels adolescents dels anys cinquanta i la contracultura dels anys seixanta és adoptada per artistes pop que proposen el final de la religió de «l’art per l’art». Patti va una mica més lluny, postulant el rock com a forma d’art que finalment abraça la poesia, la pintura i l’escultura. Si l’art és només un negoci, com suggereix Warhol, aleshores la música expressa l’emoció més comuna i transcendental que l’art ara rebutja.


Fitxa tècnica

Títol original:
Interview (Chris Dercon). Topics: Rock My Religion. (Recorded, Leuven)
Número de registre:
2573
Artista:
Graham, Dan
Data de creació:
1984
Any d'adquisició:
2005
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Enregistrament audiovisual
Tècnica:
Vídeo monocanal, color, so, 29 min 32 s
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA. Dipòsit particular
Copyright:
© Interview (Chris Dercon). Topics: Rock My Religion. (Recorded, Leuven) by Dan Graham. Tots els drets reservats.
Recursos d'accessibilitat:
No

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.