How Do We Know What Home Looks Like?, 1993

Gairebé trenta anys després, Rosler va realitzar un vídeo en el qual es pregunta per la identitat d’aquest edifici com a llar. Tot i que Le Corbusier el va plantejar com un habitatge residencial multifamiliar o «ciutat jardí vertical», Rosler opta per demanar-ne l’opinió directament als seus residents. A través del seu testimoniatge, es ressegueix la història de l’edifici i la relació dels seus habitants amb una realitat arquitectònica de gran singularitat. Anomenat pels veïns «Le Corbu», la construcció de l’edifici es va iniciar uns mesos després de la mort de l’arquitecte. L’ala o zona on es graven les entrevistes havia estat tancada durant més de deu anys, de manera que la decoració és exactament tal com era quan es va construir als anys seixanta. L’alcalde de la ciutat, que inicialment havia facilitat l’edificació, va intentar que el complex fos enderrocat. El president de l’associació de veïns descriu la lluita per salvar l’edifici i la seva victòria parcial.

La cinta se centra en l’ala tancada i en els signes i vestigis de les vides que la van habitar, una realitat que és interpel·lada pels testimoniatges dels veïns actuals. Amb un ritme lent i plans fixos, Rosler barreja els silencis amb música d’Erik Satie que accentua la sensació de nostàlgia i de treball d’arqueologia. El vídeo posa l’accent en el diàleg entre la concepció abstracta del milieu humain de Le Corbusier i el purisme de la modernitat, amb les necessitats i desitjos domèstics reals dels seus habitants. Malgrat la crítica i les contradiccions que acumula l’edifici, els entrevistats se senten orgullosos de viure-hi.