Història

D’aleshores ençà s’ha consolidat internacionalment com un model en art contemporani: d’una banda, la seva col·lecció ha experimentat un creixement considerable, que a hores d’ara permet traçar un recorregut pels principals referents artístics de l’actualitat; de l’altra, ha desenvolupat unes línies de treball que l’han posicionat com a centre clau en l’àmbit de la recerca i la reflexió del fet artístic.

Els antecedents de l’actual Museu d’Art Contemporani de Barcelona es remunten al 1959, any en què el crític d’art Alexandre Cirici Pellicer va defensar la necessitat de crear un museu d’art contemporani a la ciutat. Alexandre Cirici i Cesáreo Rodríguez-Aguilera, juntament amb altres personalitats, van començar a reunir una col·lecció amb l'objectiu que servís de base per al futur museu. Mentre hi buscaven un emplaçament definitiu, van organitzar una sèrie d'exposicions amb artistes del moment: Antoni Bonet, Jordi Curós, Jean Fautrier, Ángel Ferrant, August Puig, Albert Ràfols-Casamada, Josep Maria de Sucre, Romà Vallès i Moisès Villèlia, etc. Al febrer de 1963 l'exposició L'art i la pau –políticament compromesa– va evidenciar els límits de permissivitat existents i va posar fi a l'aventura de Cirici i Rodríguez-Aguilera. Una part dels fons van anar a parar al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú.

Al 1985 el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Joan Rigol, va reprendre la idea del museu d’art contemporani, compartida pels responsables municipals de l’Àrea de Cultura, encapçalats per Pep Subirós. El text del Pacte Cultural, promogut per Rigol i consensuat per totes dues administracions, va ratificar la creació d’un consorci constituït per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de crear un museu a l'antiga Casa de la Caritat. Però el relleu del conseller pocs mesos després va frenar-ne el projecte. Al 1986 l'Ajuntament de Barcelona, amb Pasqual Maragall al capdavant, va encarregar a l'arquitecte nord-americà Richard Meier la construcció de la seu del nou museu. Per la seva banda, els crítics Francesc Miralles i Rosa Queralt en redactaven la memòria en què se’n definien les bases conceptuals.

Finalment, al 1987, es va constituir la Fundació Museu d'Art Contemporani de Barcelona, presidida per l'empresari Leopoldo Rodés, que suposava la incorporació de la iniciativa privada en el projecte. El nou museu va néixer l'abril de 1988 amb la creació del Consorci del Museu d'Art Contemporani de Barcelona, integrat per la Generalitat de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Museu d'Art Contemporani de Barcelona. El MACBA es va inaugurar públicament el 28 de novembre de 1995.

Al 2007 el Ministeri de Cultura s’incorpora al Consorci i el 14 d’abril de 2008 el Consell General aprova uns nous estatuts que en defineixen l’estructura. Les tres administracions públiques que integren el Consorci aporten els recursos necessaris per al funcionament ordinari del Museu, mentre que la Fundació MACBA té com a finalitat generar els recursos econòmics per tal de configurar-ne la col·lecció pròpia. Des de la seva creació fins ara, el MACBA ha estat dirigit per Daniel Giralt-Miracle (1988-1994), Miquel Molins (1995-1998), Manuel J. Borja-Villel (1998-2007), Bartomeu Marí (2008-2015), Ferran Barenblit (2015-2021) i Elvira Dyangani Ose (des de 2021).

El MACBA a Viquipèdia