Helen Pritchard The Animal Hacker: Encontres queer amb les arts obscures i la bioanalítica

La pràctica de la bioanalítica s’estén avui dia fins a la creació del món en què vivim, introduint la tasca d’animals i organismes no-humans en infraestructures interelacionades. Des dels organismes genèticament “dissenyats” com a components informàtics fins als sensors vius concebuts per a generar fluxos de dades, la biocomputació i la seva producció de noves disposicions ecològiques van més enllà del laboratori i inclouen tant internet com altres xarxes digitals informatives; disposicions que permeten que prosperin algunes vides i no d’altres.

Per això, i com a experiment queer, aquesta xerrada es fixa en el perjudici, el dany i les limitacions a les possibilitats de la vida que comporta l’analítica. En aquest sentit m’interessen els llocs polítics que sorgeixen d’acords amb allò que difícilment podem conèixer i amb què mai no podrem prosperar: l’“entremig” més tèrbol i fosc. Relacionalitats reveladores y persecucions de l’alteritat que són parells de forces de reconeixement i desreconeixement, reorganitzacions de desig, angoixa i afinitats que evoquen unes afinitats resplendents i evanescents d’afecte i parentius ètic-polítics. La xerrada proposa que, si ens centrem en una genealogia del perjudici en els estudis queer, reconeixerem la voluntat d’investigar aspectes més obscurs de l’experiència (Love 2009). En solidaritat punk, estenc les teories queer que es refereixen al perjudici personal cap a conjunts més que humans, per tal de considerar el perjudici que comparteixen humans i no-humans en els entrellats del capitalisme avançat. Suggereixo que, si acordem disposicions de la bioanalítica complicades/torbadores/difícilment cognoscibles i amb prou feines sobiranes, només podrem oferir una ètica de l’acord que no s’afirmi en la creativitat dels acords sinó en les seves arts obscures.