Noves aproximacions al temps en la música experimental
La música és una alteració del temps. Tota experiència musical ve determinada per dos eixos temporals confluents: l’escolta i el record, el present i el passat. En aquest grup de lectura partirem d’un text, una audició i una conversa amb un artista, i observarem casos paradigmàtics en què la música, entesa com a art del temps, tensiona els conceptes de la percepció, l’escala, la memòria col·lectiva i la subjectivitat. A partir d’aquests casos, i sobre la base dels models temporals proposats per la filosofia i la ciència contemporànies, ens proposem explorar els nous usos del temps en el camp de la música.
La música experimental recent planteja noves preguntes i proposa altres perspectives sobre la forma amb què la música juga amb el factor temps, ja sigui perquè els nous mitjans tecnològics ho permeten, perquè el coneixement científic contemporani ho estimula o perquè el context sociopolític hi convida. Per aquesta raó es fa necessari renovar, ampliar i revisar críticament els plantejaments tradicionals de la musicologia i la filosofia sobre aquesta qüestió. Amb el grup de lectura proposem reobrir un debat que en si ja és vell i que ha acompanyat sempre la pràctica musical.
Un fet molt rellevant en la discussió dels nous usos del temps en la música experimental és la relació entre el que entenem com a obra i les seves realitzacions en el temps. Enfront del model de la interpretació tradicional, que diferencia clarament entre el temps de la creació i el de la interpretació i escolta, o el de la música acusmàtica, en què la interpretació no és més que una reproducció, sorgeixen propostes en les quals aquests dos moments –interpretació i escolta– es confonen. Darrere d’aquesta disjuntiva s’amaga el problema de fons de si existeix algun tipus de realització musical en temps real o si, per contra, totes les formes de música es donen, d’una manera o altra, en diferit.
Al llarg del segle XX hem vist també que la implementació dels mitjans de reproducció del so va redefinir l’experiència musical, en la mesura en què creava un document que capturava el moment de la interpretació i alhora el convertia en reproduïble; un canvi de paradigma fonamental, que va transformar la forma de consumir i compartir l’experiència musical, així com el concepte d’autoria i original, i la composició en si mateixa.
Prenent com a referència la idea kantiana segons la qual el temps no és altra cosa que l’experiència que en tenim, podem concebre la música com una transformació del temps per mitjà d’un estímul auditiu. En aquesta experiència del flux temporal, la durada hi té un paper essencial tant per l’oient com per l’intèrpret. Paral·lelament, l’accés a tecnologia i software cada cop més sofisticat ha introduït noves possibilitats en l’escala i la mesura del temps. Mentre compositors com Stockhausen i Berio intentaven jugar amb els límits de la destresa en l’execució, el temps musical a l’ordinador proposa noves tensions entre la mesura intuïtiva i cronomètrica, i obre la porta a un concepte diferent d’escala temporal.
Programa
Els dilluns 27 de maig i 3, 10 i 17 de juny de 2013 de 18.30 a 20.30 h
Les converses amb artistes per skype (10 min) i els textos d’aquest grup de lectura són en anglès.
Es recomana als participants fer prèviament la lectura i l'audició suggerida per a cada sessió.
27 de maig
Sobre els límits de l’execució
Conversa per skype amb Tom Johnson (http://www.editions75.com/)
Audicions: György Ligeti, “Continuum”, 1968 i EVOL, “Continuum, expanded”, 2011
Text: Roc Jiménez de Cisneros, “Continuum, expanded”, 2013 http://experimentalmusicyearbook.com
3 de juny
Virtuosisme i especulació
Visionat d’un vídeo de Goodiepal enregistrat per a l’ocasió.
Audicions: Brian Ferneyhough, “Kurze Schatten 2”, 1989 i Curtis Roads, “Half-life, Part I: Sonal Atoms”, 1999
Text: Goodiepal or Gaeoudjiparl The Arhus Warrior, “Radical Computer Music & Fantastik Mediemanipulation”
10 de juny
Extrems en la durada
Conversa per skype amb Dave Phillips (http://www.davephillips.ch/menu.html)
Audicions: Keiji Haino, “So, Black is Myself”, 1997 i Masonna, “Spectrum Ripper. Part XXV”, 1997
Text: Tetsuo Kogawa i Yasunao Tone, “Lines of Sight #7. Transcript of a conversation between Tetsuo Kogawa and Yasunao Tone”, 2008
http://rwm.macba.cat/uploads/20120530/conversation_tetsuo_kogawa_yasunao_tone.pdf
17 de juny
Memòria i temps
Conversa per skype amb Chris Cutler (http://www.ccutler.com/ccutler)
Audició: Robert Ashley, “Pillars”, 2008 http://rwm.macba.cat/en/curatorial/lines3/capsula
Text: Chris Cutler, “Quadern d’àudio #04. The road to plunderphonia”, 2011 http://rwm.macba.cat/uploads/20110104/QA_04_Cutler.pdf
Comissaris
Roc Jiménez de Cisneros, Lluís Nacenta i Anna Ramos
Roc Jiménez de Cisneros: El 1996 va fundar el grup de música per ordinador EVOL. Algunes de les seves instal·lacions recents inclouen: Continuum Expanded (Londres, 2011 / L’Haia, 2012 / Los Angeles, 2013); Tetralemma + Tetrafluoroethane (Graham Foundation for Advanced Studies in the Fine Arts, Chicago, 2011); Rara Avis (CosmoCaixa, 2011); A very short proof... (amb Mark Fell, BIACS, Biennal de Sevilla 2008 / Biennal d'Istanbul 2010 / Viena 2011 / ZKM, Karlsruhe, 2012-2013); Hands in the air, reach for the laser (Diapason Gallery, Nova York, 2010). Acaba de publicar l'àlbum Proper Headshrinker a Editions Mego.
Lluís Nacenta: Investigador en el camp de la música i l'art sonor. Format com a pianista al Conservatori del Liceu i com a matemàtic a la UPC, es professor en el Màster en Art Sonor de la UB i a Eina, Escola de Disseny i Art. Ha coordinat el cicle de música experimental ArtsSònica (2011 i 2012), i ha comissariat projectes d'instal·lació sonora per al Convent de Sant Agustí (2011) i per a Sónar (2012), i participa en projectes de producció artística com a membre del grup d'interpretació musical Experimental Funktion i del col·lectiu Turismo.
Anna Ramos: Responsable del projecte radiofònic online Ràdio Web MACBA i co-responsable del segell ALKU, plataforma pluridisciplinària que opera des del 1997. Sota aquest paraigua desenvolupa projectes, instal·lacions i cicles entorn de la música per ordinador, l’àudio generatiu, la síntesi i altres àrees relacionades. Ha comissariat juntament amb Roc Jiménez de Cisneros cicles de conferències, concerts i instal·lacions per al MACBA, Sónar, l’Espai Cultural Caja Madrid i CosmoCaixa, entre d’altres, i ha presentat la seva feina arreu del món.
Programes públics MACBA
Tel. 93 481 46 81
programespublics [at] macba [dot] cat