al

«I si ens aprofitem del racisme per inventar territoris polítics nous? I si ens aprofitem del fracàs de la integració?»
H. Bouteldja, 2017

Què es vol establir?
El Grup de pensament, pràctiques i activismes afro/negres pretén desenvolupar nous enfocament per analitzar i entendre el projecte colonial a contracorrent del llegat eurocèntric o dels essencialismes. Intenta superar les divisions que caracteritzen aquesta anàlisi sobre la qüestió de la creació de la raça, que es planteja en termes de sociologia, filosofia, economia i psicologia o a partir de la classe i el gènere, com a punts de vista aïllats entre si. El GP comprèn totes les perspectives que apareixen en una diversitat de pràctiques representacionals i performatives que, localment i globalment, han configurat la idea de la raça. En les condicions en què avui s’expliquen la raça i el racisme dins l’Estat modern, la negritud es configura com a eix i columna vertebral de la seva fundació a través d’aquestes pràctiques. Posar-hi el focus ens permet anar més enllà d’una simple qüestió humanista i naturalista per imaginar un altre ordre polític, una altra visió sobre l’afectivitat, la governabilitat, la sexualitat, les fronteres, l’espai públic, les formes de representació de la negritud.

Per dislocar la mirada d’aquesta manera, aquest projecte d’investigació parteix de quatre premisses fonamentals: el fet que la modernitat ha pogut ser situada en l’inici del complex esclavista atlàntic i la implantació d’un sistema de plantació per a la producció de la riquesa europea (A . Mbembe); el fet que la raça es va construir socialment com una ficció biològica i política per justificar moralment una economia basada en l’opressió de qui és considerat infrahumà, del no-humà (M. Denzel Smith i J. A. Myerson); el fet que la racialització és la producció d’allò racial, el racialisme és una adopció acrítica i el racisme una politització perversa que s’articulen com un procés de coproducció contextual i històrica (A. Campos); i, finalment, el fet que el racisme opera com un afecte que es regula entre la venjança o la revolució, entre l’empatia o el desinterès (J. Baldwin).

Què es proposa?
En el panorama dels debats actuals ―on, més que a una crisi de perspectiva, s’assisteix a un col·lapse moral i civilitzador que es confon amb una crisi de consciència vinculada a temes de raça―, aquest GP experimental d’estudis, pràctiques i activismes negres es proposa oferir una altra perspectiva. Es tracta d’una perspectiva orientada a posar en relació les formes de sistematització del control sobre el cos negre, les respostes a aquests sistemes de control en tota la seva diversitat i complexitat, i les possibilitats de creació d’altres mons que aquesta contraposició ha produït històricament. Pel que fa a aquestes contraposicions i els mons que se’n deriven, també volem posar en relació la pluralitat de conceptualitzacions i anàlisis tant històriques com actuals, des de tot allò que inicialment constituïa el complex atlàntic esclavista fins a l’afrodescendència de la diàspora. En aquest sentit, el Grup de pensament, pràctiques i activismes afro/negres situa una sèrie de processos, moviments i projectes de diversa índole que superposen la condició migratòria, l’especificitat de l’origen i la particularitat local en relació amb un horitzó normatiu, eurocèntric, dominant. Una relació de fluxos i moviments migratoris forçats o fabricats (B. Latour).

A què dona nom el programa?
El programa dona nom a un conjunt d’àrees de treball. A partir d’aquestes àrees de treball, s’estableix la investigació des d’una perspectiva postcolonial i decolonial per explorar i reavaluar com la negritud s’ha emmarcat, discutit i performatitzat tant des de les estratègies de desobediències i dissidències, com des de la sistematització del control i la normalització del cos negre, entre els contextos culturals de la diàspora afroamericana, caribenya, llatinoamericana, europea i l’Àfrica com a lloc d’origen. Aquestes àrees d’investigació inicialment són:
- Territori, geografia crítica i fronteres
- Cos, tecnologies i governabilitat
- Teoria crítica del discurs, pensament decolonial i cosmopolítica
- Memòries i sabers descentrats

Quin és l’objectiu?
L’objectiu del GP és oferir eines d’anàlisi, qüestionament i organització social a través d’un programa pedagògic que es projectarà a mesura que avancin les pràctiques i els estudis del grup. A aquests efectes, i atenent a la naturalesa de l’objecte d’estudi i l’objectiu del GP, l’enfocament teòric entrecreua eines epistemològiques provinents de diversos àmbits del saber contemporani. En aquest encreuament, el disseny argumental i narratiu d’aquesta proposta de GP incorpora un ampli corpus de relacions de mirades divergents entre si, orientades majoritàriament a observar les incidències, els punts d’inflexió i els estranys mecanismes consagradors que estimulen els models ―sempre excloents― del projecte colonial encara vigent. Però també ens permet recuperar les respostes a aquests models excloents en la seva diversitat de formes. D’aquesta manera, el grup explora la recurrència i rendibilitat ideològica del paradigma «racial, raça i racialitzat» en el repertori de discursos, pràctiques ideoestètiques i representacions dins d’un marc geocultural, tot advertint el caràcter subversiu i contestatari d’altres veus que, des de la insubordinació, contravenen de manera sostinguda la permanència d’un tipus de discurs autoritari, normativitzador, excloent i sancionador sobre el cos negre.

Aquesta exploració es du a terme a través de l’antropologia, la sociologia, les ciències polítiques, els feminismes, la història de l’art, els estudis culturals i visuals, els estudis postcolonials i decolonials, els coneixements descentrats, les pràctiques ancestrals, les cosmopolítiques, la teoria dels afectes i la teoria queer. I tot això com un espai de possibilitats per a la negociació de les realitats existents de la negritud i els imaginaris que la incorporen en el context postcolonial.

Bibliografia

- H. Bouteldja, Los blancos, los judíos y nosotros, Akal, 2017.

- A. Mbembe, Crítica de la razón negra. Ensayo sobre el racismo contemporáneo, Nuevos Emprendimientos Editoriales, 2016.

- M. Denzel Smith y J. A. Myerson, «Necesitamos un programa económico para hacer que las vidas negras importen», Cuerpo político negro, Centro de Arte Dos de Mayo, 2017.

- A. Campos, Racialización, racialismo y racismo: un discernimiento necesario, Universidad de La Habana, ISSN 0253-9276, Nº. 273, 2012, págs. 184-199.

- J. Baldwin, La próxima vez el fuego, Buenos Aires, Ed. Sudamericana, 1964.

- B. Latour, «¿El cosmos de quién? ¿Qué cosmopolítica? Comentarios sobre los términos de paz de Ulrich Beck», Revista Pléyade, II semestre, núm. 14, 2014.

Equip d'investigadors

Karo Moret Miranda és doctoranda en Història a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Llicenciada en Història (2013) per la Universitat de Barcelona. Màster en Història del Món (2014), Universitat Pompeu Fabra.

Anyely Marín Cisneros és investigadora de pedagogies crítiques i subjectivitat, a través de metodologies decolonials i sexualitats dissidents. Producció cultural i art. Codinamitza el col·lectiu artístic Diásporas críticas.

Ainhoa Nadia Douhaibi Arrazola és educadora social i professora. Màster en Educació Intercultural i Immigració (2007-2008). Investiga sobre dispositius repressius de la política migratòria i criminalització racial.

Esther (Mayoko) Ortega Arjonilla és docent universitària, investigadora i activista. Professora en el programa universitari Tufts-Skidmore Spain (Madrid) y en el postgrau en Ciència, Tecnologia i Societat de l’Instituto de Filosofía del CSIC. Doctora en Filosofia de la Ciència per la Universitat de Santiago de Compostela.

Mahdis Azarmandi va completar el doctorat al Centre Nacional d’Estudis per a la Pau i el Conflicte de la Universitat d’Otago, Nova Zelanda. La seva investigació se centra en l’antiracisme y la amnèsia colonial a Aotearoa, Nova Zelanda i Espanya.

Lucia Piedra Galarraga va completar el Programa d’Estudis Independents (PEI 2014-2015) del MACBA. Màster en Estudis culturals i Literatura comparada, Universitat Autònoma de Barcelona 2017. Investigadora i comissària independent.

Diego Falconí Trávez és advocat especialitzat en drets humans i doctor en Teoria de la Literatura i Literatura comparada.

Mostafà Shaimi és activista a l’Espai Antiracista de Girona i Salt. Membre de les plataformes: Girona Acull, Aturem la Guerra i Grup Antirepressiu de Girona. També va ser membre de la Comissió Drets Polítics i Socials de la Coordinadora d’ONG Solidàries. Graduat en Filosofia (UdG).

Moha Gerehou és periodista. S’ocupa de la divulgació antiracista i xarxes socials a eldiario.es.

.

Programa

DIJOUS 28 DE MARÇ
Des del el grup de recerca GPPAAN proposem la aproximació a la Col·lecció "El racisme no és un rumor".
Lloc: Planta baixa del CED.
Activitat gratuïta
(Aquesta activitat es posposa fins nou avís)

DISSABTE 1 DE JUNY
Visitem l'exposició "Territoris indefinits. Perspectives sobre el llegat colonial" en el marc del programa Parlem de...
Lloc: Planta baixa del museu
Preu: Gratuït. Amb inscripció prèvia.

Centre d'estudis i documentació
centredestudis [at] macba [dot] cat