Carregant...

Growth and Form, 1951 (2014)

Creixement i forma, 1951 (2014)
Instal·lació, Mides diverses

Growth and Form va ser una exposició produïda per Richard Hamilton a l’Institute of Contemporary Arts (ICA) de Londres el 1951 en el context del Festival of Britain. L’exposició consistia en una instal·lació de gran format –reconstruïda el 2014 en motiu de l’exposició retrospectiva a la Tate Modern de Londres i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid–, que s’inspirava en el llibre del biòleg i matemàtic escocès D’Arcy Wentworth Thompson On Growth and Form, de 1917. Hamilton va posar junts un conjunt de materials científics i orgànics utilitzant les tecnologies que en aquell moment eren més innovadores i imaginatives. Un dels efectes de l’exposició, segons va escriure el mateix Hamilton, “va ser la influència que va poder tenir sobre les noves tendències en disseny”.

El llibre que va inspirar Hamilton, un estudi científic sobre morfologia animal que li havia regalat l’amic artista i fotògraf Nigel Henderson, va impactar-lo en gran manera. “Vaig començar a considerar que l’exposició era un format d’expressió artística per dret propi. Els objectes eren secundaris davant de la manera en què se’ls tractaba.” Growth and Form va ser la primera i més emblemàtica d’una sèrie d’exposicions produïdes per Hamilton en els anys cinquanta: Parallel of Life and Art (1953), Man, Machine & Motion (1955), House of the Future (1956) i This is Tomorrow (1956). En aquells anys, la pràctica expositiva que es vivia a Anglaterra en contextos acadèmics era quasi decimonònica. D’aquí l’interès de Hamilton, vinculat a l’Independent Group –un grup d’avantguarda i discussió que als anys cinquanta aplegava arquitectes, escriptors i pintors–, per reformular radicalment el format i la idea mateixa de pràctica expositiva.

Aquesta exposició, inspirada en la sensibilitat i les tàctiques del surrealisme i el dadaisme, les tècniques literàries de Joyce i en Duchamp, va servir Hamilton per desenvolupar un llenguatge expositiu propi. Entre els seus referents visuals, hi havia també el descobriment de György Kepes, Moholy-Nagy i Sigfried Giedion. Aquestes lectures apostaven per revitalitzat la funció social de l’art i apropar l’experimentació artística amb la científica, en un moment en què la tecnologia estava gestant un nou ordre visual. Hamilton va veure clara la necessitat d’una pràctica expositiva basada en els principis de la visualització i que incorporés la nova tecnologia contemporània. A totes aquestes idees cal sumar-hi la seva formació tècnica en disseny.

Growth and Form parteix d’estudis de biologia i morfologia. En el butlletí de l’ICA del 28 de desembre de 1949, que recull el trajecte de preparació de l'exposició de Hamilton, s’explica: “La ciència moderna ha posat a disposició dels artistes i els dissenyadors industrials un univers molt ric de formes noves i els ha descobert una nova font d’inspiració. Degut a l’escissió entre ciència i art, encara no s’ha parat l’atenció suficient a aquest material potencialment revolucionari per la seva importància per al disseny modern.” L’accent es posava en l’experiència visual de l’exposició: l’art pot ampliar el seu univers d’experiència si és capaç d’apreciar les formes de la natura a través dels estudis científics.

Concebuda com una instal·lació de diverses tècniques combinades, la mostra estava formada per tres objectes escultòrics: una gran estructura semblant a una lent amb ossos (un d’ells tenia miralls que mostraven la curvatura de la refracció), una estructura reticular amb objectes tridimensionals (basats en els dibuixos de morfologies del llibre de Thompson) i panells d’imatges; i una estructura cel·lular independent. A les vitrines s’exposaven objectes i maquetes: el crani d’un cavall, les vèrtebres d’una cabra i alguns ous, entre d’altres coses. En una paret hi havia una gran radiografia de l’aleta d’una foca, en una altra una filera de negatius de vidre il·luminats, fotomicrografies, radiografies, fotogrames i altres elements. Es projectaven a més dues pel·lícules: una, al sostre, mostrava imatges de formació d’un cristall i l’altra, al damunt d’una taula, el desenvolupament d’una cèl·lula d’un eriçó de mar. Hi havia també algunes maquetes mòbils que il·lustraven la forma matemàtica. Una altra maqueta mostrava els canvis de forma que experimenta una gota d’aigua quan cau i un equip de flashos electrònics ajudava a mostrar la forma d’un esquitx.

Les combinacions dels diferents elements i estructures suggerien múltiples visions al visitant, que alhora anaven canviant: estructures cel·lulars combinades amb expositors amb forma de retícula i amb imatges projectades de processos vius. En el rerefons, hi havia la voluntat de tancar el debat sorgit a finals dels anys quaranta en l’àmbit del disseny i l’arquitectura entre el funcionalisme de Le Corbusier –defensor de la retícula i l’urbanisme racional–, i els seus detractors del nou humanisme –que proposaven una planificació urbana que es cenyís a les pautes d’associació humanes. Davant d’aquest debat, Hamilton va superposar formes irregulars i orgàniques i la geometria de la retícula.

Amb imatges líriques properes al surrealisme, Growth and Form va ser un èxit conceptual i estètic. En una ressenya al Sunday Times, es llegia: “Un pop entronitzat, assegut al sofà dels seus propis tentacles; els esquelets s’enfilen damunt els aparells d’un diminut gimnàs i, gràcies a l’enginy de la ciència, abandonem l’exposició convençuts d’haver contemplat l’infinit en una medusa i l’eternitat en la força d’una cabra.”


Fitxa tècnica

Títol original:
Growth and Form
Número de registre:
5245
Artista:
Hamilton, Richard
Data de creació:
1951 (2014)
Any d'adquisició:
2015
Fons:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Tipus d'objecte:
Instal·lació
Tècnica:
Reconstrucció. Materials diversos
Dimensions:
Mides diverses
Crèdits:
Col·lecció MACBA. Fundació MACBA
Copyright:
© Richard Hamilton, VEGAP, Barcelona
Recursos d'accessibilitat:

Recursos d'accessibilitat
Làmina en relleu
Text en braille

La Col·lecció MACBA està formada per art català, espanyol i internacional. Tot i que inclou obres des de la dècada de 1920 en endavant, se centra especialment en el període comprès entre la dècada de 1960 i l’actualitat.

Si necessites més informació sobre l’obra o l’artista, pots consultar la biblioteca del MACBA. Si vols sol·licitar l’obra en préstec, pots adreçar-te a colleccio [at] macba.cat.

Si vols la imatge de l’obra en alta resolució, pots enviar una sol·licitud de préstec d’imatges.