Green Green Grass of Home, 2002

Emanuel Licha neix a Montreal el 1971 i viu i treballa entre la seva ciutat natal i París. Després d’especialitzar-se en Geografia Urbana, estudia Belles Arts a la Universitat de Montreal i es gradua a l’Escola Nacional de Belles Arts de Lió. Al llarg dels anys 90 fins l’actualitat exposa en diverses galeries i centres, en ocasions junt amb l’artista Maja Bajevic. El seu interès principal és l’arquitectura i els espais públics, i en les seves instal·lacions hi trobem constants referències als àmbits social, històric o polític.

El vídeo Green, Green Grass of Home és un exemple de la col·laboració entre Bajevic i Licha. Al llarg del vídeo, Bajevic, mentre camina per un prat verd, fa una descripció en anglès del seu antic pis a Sarajevo, ocupat des de la guerra de l’ex-Iugoslàvia per inquilins que ara es resisteixen a ser desallotjats.

Amb paraules de l’artista: "De la mateixa manera que nosaltres habitem la nostra llar, ella ens habita també a nosaltres. Ens identifiquem amb determinats indrets i aquests marquen les nostres vides. Amb les desaparicions d’aquests llocs, voluntàries o forçades, nosaltres també perdem tot allò que vàrem viure en ells. Els plans mentals són utilitzats en diverses disciplines, com la geografia o la psicologia, per així entendre com algú es projecta a sí mateix en un determinat espai.

En aquest treball, realitzat en col·laboració amb Emanuel Licha, apareixo en un gran prat mentre faig una descripció del meu apartament a Sarajevo, on van viure els meus pares i més tard jo, abans de la guerra de l’ex-Iugoslàvia. Des de llavors, el pis ha estat ocupat per gent que encara ara es resisteix a ser desallotjada. Els intents per aconseguir que ens tornin l’apartament no han fructificat fins al moment de realitzar aquest vídeo, malgrat que les "lleis oficials" sobre la restitució de pisos ocupats eren vigents durant la guerra. No he tornat al meu apartament des de fa més de 10 anys, però en la meva descripció filmada intento recordar-lo amb gran detall, i em moc pel prat com si caminés dins d’ell: vaig d’una habitació a l’altra, descrivint-les i explicant-ne anècdotes.

A partir de la descripció, es va dibuixar un plànol del pis. I a partir d’aquest plànol vàrem fer construir una maqueta que representava només les parets externes del pis, i vàrem col·locar un fons. Amb aquesta maqueta vàrem anar a un estudi fotogràfic, que acostuma a dedicar-se als retrats de celebracions importants tipus bodes, bateigs,..., i vàrem posar com si fóssim una jove parella d’enamorats, ficats dins de la maqueta, dins de la 'llar' que no tenim."