Formes de ser: cinema, estètica, subjectivitat

Seminari de Leo Bersani

Entrevista a Leo Bersani. Pots descarregar-la i llegir -la completa en format pdf.

Pregunta: A Caravaggio's Secrets analitza els tipus de relacionalitat implícits en l'obra de Caravaggio. El procés de percepció hi figura com una complexa encarnació de les formes de socialitat. La relacionalitat té dues dimensions: l'epistemològica i la social. Totes dues es relacionen amb un antiessencialisme radical. Pel que fa a l'art, la relacionalitat no és un acte de representació, sinó més aviat quelcom generat per les formes de socialitat implícites en les obres o que produeixen les obres. D'alguna manera, l'art és una "màquina relacional". En aquest llibre ha escrit que l'art il·lumina la relacionalitat perquè immobilitza les relacions temporalment i heurísticament. ¿Com es pot fer una lectura política de l'acció de l'espectador i el tipus de relacionalitat implicada?

Respuesta: Sovint m'han demanat que especifiqui les conseqüències polítiques dels nostres intents de formular –d'acord amb la demanda de Foucault– "noves formes relacionals". Malgrat tot, ha de quedar clar –encara que només sigui a partir de la descripció breu i precisa que ha fet d'aquest projecte– que unes especificacions "polítiques" excessives i prematures podrien desbaratar fàcilment la nostra obra. No hi pot haver cap canvi polític eficaç i durador sense una reconfiguració del camp relacional que constitueix la base de qualsevol socialitat. Ens sembla necessari començar per preguntarnos sobre la manera com la nostra cultura formula les relacions. No únicament les relacions intersubjectives, sinó també les relacions entre el que és humà i el que no és humà. Qualsevol cultura promou, d'una manera més o menys deliberada, el que anomenaríem uns certs estils de moviment en l'espai. Hi ha una cosa fonamental en l'educació del subjecte humà: la manera com s'ensenya la persona a acostar-se als altres o a apartar-se'n. ¿Com neix la socialitat més complexa d'aquestes "lliçons de mobilitat" i, més específicament, de la manera com una cultura defineix, valora i jerarquitza la diferència i la igualtat, l'altre i l'igual? D'alguna manera es tracta de preguntes que ja són profundament polítiques, però, és clar, no proporcionen fórmules de governança fàcils d'aplicar. El que fa un moment he anomenat "lliçons de mobilitat" també podria rebre el nom de "formació en maneres de ser" (i aquest és el títol del nostre últim llibre). ¿Com som al món? No és una qüestió de coneixements sobre el món, sinó d'un posicionament determinat de l'ésser humà a l'univers. Per expressar-ho d'una manera una mica esquemàtica: els conceptes de relacionalitat social s'han definit, si més no des de Descartes, donant prioritat als temes epistemològics per davant de les qüestions relacionades amb la naturalesa de l'ésser. D'acord amb Heidegger i la seva crítica de l'epistemologia cartesiana, invertim aquesta prioritat, si bé, evidentment, quan diem "ésser" no ens referim a una essència o una entitat ontològica, sinó a alguna cosa semblant a un principi d'interconnexió universal. Una reflexió moderna sobre l'ésser ha de ser conscient que no és una aproximació a la veritat metafísica; per contra, l'ontologia més adequada per a una era de la informació és la que identifica l'ésser com a relacionalitat, com el principi d'interconnexió assumit per totes les tecnologies de transmissió, així com per l'imaginari social que el pot refractar o el pot violar.