Imatge
-

Al llarg de la seva vida, Brossa va reunir una quantitat ingent i molt variada de materials. Va ser aquesta acumulació el que el va impulsar a llogar, el 1987, un segon estudi on continuaria reunint documentació diversa fins a la seva mort. Aquest material documental, que inclou la biblioteca i l’arxiu personal del poeta, es pot consultar al Centre d’Estudis i Documentació MACBA des del 2012 gràcies a un acord de comodat amb la Fundació Brossa i l’Ajuntament de Barcelona.

Fitxa tècnica

Autor:
Joan Brossa (productor)
Número de registre:
A.JBR.F
Descripción:

52.000 documents d'arxiu 6.000 volums 6.000 números de publicacions en sèrie 120 poemes visuals

Data:
1919-1998
Crèdit:

Col·lecció MACBA. Centre d'Estudis i Documentació. Fons Joan Brossa


Autor del fons

Joan Brossa 1919-1998

Joan Brossa (Barcelona, 19 de gener de 1919 – 30 de desembre de 1998) és el poeta avantguardista català més important del segle XX. Va començar a escriure ocasionalment quan va ser mobilitzat durant la Guerra Civil. Un cop va tornar a Barcelona (1941), va conèixer J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats. Gràcies als seus consells, i dins d’una línia surrealista, va escriure sonets, proses, odes i teatre. L’any 1941 va fer els primers poemes visuals (que ell anomenava “experimentals”), el 1947 va fundar la revista Dau al Set amb Modest Cuixart, Joan Ponç, Arnau Puig, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats, i l’any 1951 va participar en l’exposició del grup a la sala Caralt amb tres poemes experimentals.

L’any 1960 va participar, convidat per Miró, en l’exposició Poètes, peintres, sculpteurs a la Galeria Maeght de París. Simultàniament començava a col·laborar amb el mateix Miró i Tàpies i, amb el temps, també amb artistes com Frederic Amat, Alfons Borrell, Eduardo Chillida, José Niebla, Perejaume, etc. En tots els casos, en resulten llibres ben singulars com ara Novel·la (1965, amb Tàpies) i Tres Joans (1978, amb Miró).

A partir de la publicació de Poesia rasa (1970) (selecció de llibres escrits des de 1943, i que va continuar amb Poemes de seny i cabell, 1977 i Rua de llibres, 1980) i els sis volums de Poesia escènica (entre 1973 i 1983), Brossa es va anar imposant com una de les figures cabdals de la literatura catalana contemporània, alhora que començava a ser reconegut internacionalment com a artista plàstic.

Ja des dels anys quaranta havia escrit també accions-espectacle, que més tard van derivar cap a tota mena de gèneres parateatrals, com ara els monòlegs de transformació, els ballets i els concerts, alhora que aprofundia en el teatre de text, els llibrets d’òpera i els guions cinematogràfics. Són remarcables les col·laboracions amb els músics Josep M. Mestres Quadreny i Carles Santos, amb els quals va estrenar Suite bufa amb el primer (Bordeus, 1966) i Concert irregular amb el segon (Saint Paul de Vence,1968).

Pel que fa a la poesia pròpiament dita, Brossa no va deixar mai d’escriure el poema curt de caràcter lúdic, breu i sorprenent (Els entra-i-surts del poeta. Roda de llibres 1969-75). En els seus últims llibres, es constata una continguda i emotiva reflexió sobre la vida i la mort, plena de digressions i (Passat festes, 1995, La clau a la boca, 1997 i Sumari astral, 1999).

En el terreny internacional cal remarcar la presència de Brossa a l’Art’20 de Basilea (1989), a les biennals de São Paulo (1994) i de Venècia (1997) i les exposicions individuals a Munic (1988), Nova York (1989), Ceret-Cotlliure (1990), Houston (1990), Londres (1992), Marsella (1993), Malmö (1993), París (1995), Kassel (1998) i Mèxic i Monterrey (1998), entre d’altres. Després de la seva mort, el 2001 la Fundació Joan Miró de Barcelona li va dedicar una gran antològica.

El fons

Al llarg de la seva vida, Brossa va aplegar una quantitat ingent i molt variada de materials. Son cèlebres les fotos del seu primer estudi al carrer Balmes, que mostren els munts de papers que emmagatzemava al terra de totes les estances. Va ser aquesta acumulació la que el va impulsar a llogar, el 1987, un segon estudi en què va continuar-hi conservant documentació diversa fins a la seva mort.

Per salvaguardar aquest llegat documental, al cap d’un any de la mort del poeta es va constituir la Fundació Joan Brossa, que va assumir la custòdia i catalogació de tot aquest material. Es calcula que l’arxiu personal de Brossa consta aproximadament de 52.000 documents. Es tracta d’un arxiu d’una extensa i complexa varietat de materials, entre els quals s’inclouen els manuscrits de la seva obra artística i literària (esborranys i versions definitives), documents produïts durant la preparació d’edicions (llistes, sumaris, textos, proves d’ impremta, galerades, etc.), facsímils, traducció d’obres literàries, correspondència, una col·lecció de fullets, invitacions, cartells, articles i retalls de premsa, documents de la seva participació política i social (adhesió a manifestos, campanyes, associacions, etc.), i una col·lecció de fotografies. L’arxiu també inclou documentació administrativa (factures, rebuts i comptes).

La biblioteca personal de Joan Brossa, per altra banda, està formada per uns sis mil llibres i molts altres números de revistes que configuren un fons ric en obres literàries, catàlegs d’exposició i assajos sobre teatre, màgia, cine i altres expressions artístiques que li interessaven. S’hi inclouen també les publicacions de textos del mateix Brossa, així com els estudis d’altres autors sobre la seva obra. La biblioteca va ser catalogada per la Universitat de Barcelona gràcies al suport de la Fundació Vila Casas, a l’Espai Volart de la qual es podien consultar els materials abans que es traspassessin al MACBA.

Al gener de 2012 tant la biblioteca com l’arxiu personal de Joan Brossa i la seva col·lecció d’art (entre la que hi havia obres seves, però també obres d’altres artistes com Miró i Tàpies) van passar a la custòdia del Centre d’Estudis i Documentació MACBA, arran d’un acord de comodat a 25 anys firmat entre la Fundació Brossa, l’Ajuntament de Barcelona (que a la mort del poeta havia heretat el contingut d’un dels seus estudis) i el mateix MACBA.

 Fitxa descriptiva del fons Joan Brossa

 Fundació Joan Brossa


Explorar el fons