FOCUS #2 Outfest UCLA Legacy Project Comissariat per Cheryl Dunye
Raça, dissidència sexual i identitat són els eixos centrals del cinema de Cheryl Dunye. La seva obra s’emmarca en la queer new wave dels noranta. El que ella mateixa defineix com a «Dunyementary» és una mena d’híbrid entre el documental, la comèdia i l’autobiografia, alguna cosa així com una sitcom experimental que tracta els detalls de la vida d’una negra lesbiana i que té l’origen en el qüestionament sobre la invisibilitat de les artistes afroamericanes.
La seva faceta de directora conviu amb la de professora de cinema a la San Francisco State University i un constant activisme en les pràctiques fílmiques queer. En aquesta ocasió, Cheryl se submergeix en el patrimoni de l’arxiu Outfest UCLA Legacy Project per fer una selecció de títols, entre els quals trobem Kamikaze Hearts de Juliet Bashore, Swoon de Tom Kalim, així com el seu propi curtmetratge Black Is blue i la seva aclamada The Watermelon Woman, que amb motiu del seu vintè aniversari ha estat restaurada i remasteritzada digitalment precisament gràcies al suport, entre d’altres, de l’Outfest UCLA Legacy Project.
Outfest UCLA Legacy Project és un arxiu per a la preservació de la imatge en moviment LGTBQ. Té els orígens al 2005, quan l’UCLA Film and Television Archive es vincula a Outfest, una organització formada pels estudiants d’UCLA el 1982 per promoure, produir i donar visibilitat a històries LGTBQ a la gran pantalla. El material disponible a l’arxiu inclou treballs experimentals, programes de televisió, anuncis i vídeos musicals, entre d’altres. Les seves més de 35.000 peces fan del Legacy Project un dels principals arxius audiovisuals públics sobre la cultura LGTBQ.
El conjunt dels tres títols presentats a FOCUS serveix com a mostra del cinema experimental-narratiu produït des de la dissidència sexual a la dècada compresa entre 1986 i 1996 (anys de producció dels films). Aquestes produccions no van ser alienes als debats relacionats amb la pornografia, la crisi produïda a la comunitat gai per la sida i el seu impacte en les pràctiques i hàbits sexuals, així com la tercera onada del feminisme o el moviment queer.
Programa
9, 10 I 11 DE MARÇ DE 2018
DIVENDRES 9 DE MARÇ, 19 h
Kamikaze Hearts. Col·loqui posterior amb Linda Porn i Alejandra Ferradás Grassano
Pel·lícula de Juliet Bashore (1986). 87 min, color, EUA, 16 mm, VOSE. Còpia d’arxiu en 16 mm cortesia de l’Outfest UCLA Legacy Collection.
Aquesta pel·lícula, que és un híbrid entre el documental i l’autobiografia, ens mostra la indústria porno i el paper que hi juga la dona. La trama s’articula a través de l’estrella del porno Sharon Mitchel ("Mitch") i Tigr, amant i directora de les seves pel·lícules. Un entramat amb rastres d’humor que explora les nombroses contradiccions de les protagonistes.
Linda Porn és artista visual, actriu, migra i whore. Va estudiar al Laboratorio de Teatro Campesino e Indígena de Mèxic. Els seus temes de treball són el feminisme, la postpornografia i el racisme. La seva obra s’ha mostrat a Copenhaguen, Londres, Los Angeles (MOCA) i tot el territori espanyol. La seva última obra, Tránsitos, és un curt que narra el procés migratori de dues treballadores sexuals a Europa.
Alejandra Ferradás Grassano és periodista i activista transfeminista a favor dels drets. A Buenos Aires va col·laborar amb AMMAR (Asociación de Mujeres Meretrices de Argentina). A Espanya, ha estat coordinadora de l’Aula Feminista de la Universitat d’Alacant i fundadora del col·lectiu L’Aparadora. Actualment forma part de l’associació t.i.c.t.a.c. (Taller d’Intervencions Crítiques Transfeministes Antiracistes Combatives), a Barcelona, i d’Aprosex (Associació de Professionals del Sexe). Ha escrit diversos articles sobre treball sexual i postpornografia i participa en l’editorial de la revista Desde el Margen, impulsada per t.i.c.t.a.c.
DISSABTE 10 DE MARÇ, 19 h
Swoon. Col·loqui posterior amb Aimar Arriola
Pel·lícula de Tom Kalin (1992). 95 min, b/n, EUA, 35 mm, VOSE. Còpia d’arxiu en 35 mm cortesia de l’Outfest UCLA Legacy Collection.
Swoon és el títol que va posicionar Tom Kalin com una figura destacada del nou cinema queer. El film narra el cas de Leopold i Loeb, una parella de jueus homosexuals que decideixen consumar la seva passió a través de l’assassinat d’un nen que escullen a l’atzar. Una elegant narració en blanc i negre amb un gran marge per a l’experimentació formal.
Aimar Arriola treballa com a comissari, investigador i editor. Actualment és doctorand al Departament de Cultures Visuals de Goldsmiths (Universitat de Londres). Amb Nancy Garín i Linda Valdés desenvolupa el projecte Anarchivo sida, des del qual preparen una exposició per al Centre d’Estudis i Documentació del MACBA (tardor de 2018). Participant fa una dècada en el Programa d’Estudis Independents del MACBA, actualment hi col·labora com a tutor extern.
DIUMENGE 11 DE MARÇ, 19 h
Black Is blue i The Watermelon Woman. Col·loqui posterior amb Yos Piña i Cary McCay
Black Is blue, de Cheryl Dunye (2014). 21 min, color, Blu-ray, EUA, VOSE.
És un curt que narra la història de Black, un home trans afroamericà que treballa com a guarda de seguretat en un complex residencial a Oakland (Califòrnia). Amb pocs diàlegs i centrat en el personatge, el film segueix discretament Black en el transcurs d’un dia normal, un viatge que revela com la vida passada de Black és sempre present en el seu pensament. Abans de la transició, Black vivia com a Blue, una dona negra queer que sabia com defensar-se. En el nou món vulnerable de Black, presentar-se com un home comporta tot un seguit de noves preocupacions. La vida diària no està mai exempta de por i d’estigma. Evita de totes totes que descobreixin que és trans.
The Watermelon Woman, de Cheryl Dunye (1996). 83 min, DCP, color, EUA, VOSE.
És considerat el primer llargmetratge de temàtica obertament queer dirigit per una directora negra i lesbiana. La pel·lícula, que la mateixa Cheryl Dunye qualifica com a «Dunyementary», narra la cerca de Cheryl de Watermelon Woman (la dona del meló), una actriu negra que va tenir nombroses aparicions com a serventa en el cinema en blanc i negre dels anys trenta.
yos erchxs piña narvaéz és migrant, nòmada dissident del règim blanc heterocolonial. Sociòleg-activista-(de)format a la Universidad Central de Venezuela (UCV). Màster en Sociologia de les Ciències a l’Instituto Venezolano de Investigaciones Científicas (IVIC). Màster en estudis crítics en el Programa d’Estudis Independents del MACBA (2014-2015). Amb experiència en educació popular-descolonial i pràctiques artístiques en comunitats migrants. Dibuixant compulsiu de gargots. Escriptora noctàmbula. Actualment sobreviu a Madrid i forma part del col·lectiu Migrantes Transgresorxs.
Cary McCay és treballadora social i mediadora familiar, adoptada d’origen guineà-americà nascuda a Madrid i resident a Barcelona. Des de fa més d’una dècada Cary s’ha dedicat, d’una banda, a conscienciar pares i professionals del món de l’adopció sobre la importància d’ajudar els menors adoptats que han crescut sense referents a desenvolupar una identitat racial positiva i, de l’altra, a l’activisme a favor de la representació de les persones no blanques a Espanya i contra el racisme a la nostra societat.
Preu: 3 € per sessió. Amics del MACBA, gratuït.
Lloc: Auditori Meier. Accés per a persones amb mobilitat reduïda a través de l’edifici Meier (recepció del museu)
Programes públics
macba [at] macba [dot] cat
Tel: 93 481 33 68
