Flatus Vocis Taller familiar per a infants amb autismes

Per molt que en parlem cada vegada més (potser no pas millor), som encara lluny de trobar paraules per dir què és l’autisme. I no som els primers ni serem els últims a sospitar que la pregunta per al què, en els intents de definició, diagnòstic i tractament, pot eclipsar, o fins i tot esborrar del tot, la pregunta per al qui de cada un dels infants amb autismes.

Com una temptativa d’encontre entre la pràctica estètica i aquells espectres de subjectivitat que arrenglerem en l’autisme; com una exploració d’allò que inadequadament considerem un enclaustrament o una «aturada en el llindar del llenguatge», proposem un espai per «permetre», com deia Fernand Deligny, per deixar estar i per donar veu, fins i tot en el més total dels silencis.

La hipòtesi de partida és la següent: ¿es podria crear un espai de ressonància entre la investigació i el treball artístic de Laia Estruch i la forma-de-ser cos i veu d’infants amb autismes? Més enllà, o més ençà, de ser un instrument de comunicació, la veu com a objecte de gaudi, d’exploració, de reverberació i mal·leabilitat del propi cos i dels cossos altres. La veu com una inter-ferència o alter-acció dels subjectes, i per tant, com una forma de con-tacte en la incomunicació.

Aprofundint i alhora obrint l’horitzó dels tallers familiars del museu, la proposta consisteix en una sèrie de sessions en què Laia Estruch treballarà amb un grup de famílies amb infants amb autismes, explorant a partir del moviment, el cos i la veu, altres maneres d’estar junts i altres maneres d’estar al museu.

A càrrec de Laia Estruch, artista