
Exposició
29.01.1999 - 11.04.1999
William Kentridge
Aquesta exposició de William Kentridge (Johannesburg, 1955) presentava una tria de les obres realitzades per l’artista durant els deu anys precedents.
Kentridge ha alternat la pràctica del dibuix i del gravat amb incursions en el món del cinema i del teatre, on ha treballat com a actor, guionista i director.
La seva obra és un intent personal i expressiu d’abordar la naturalesa de les emocions humanes i la memòria, així com la relació entre desig, ètica i responsabilitat. Els seus treballs tracten dels maltractaments i el sofriment, la culpa i la confessió, la dominació i l’emancipació en el context postcolonial de finals del segle XX. Tot i que evoca qüestions que caracteritzen la condició humana en general, l’obra de Kentridge està particularment arrelada al seu lloc d’origen, Sud-àfrica, un país marcat per la divisió racial i les lleis de l’apartheid. Tanmateix, les seves peces no «il·lustren» directament l’apartheid, sinó que comuniquen el seu missatge a través de la metàfora.
L’eix central de la mostra el constituïen una sèrie de pel•lícules d’animació, que l’artista realitza amb una tècnica singular: crea dibuixos amb carbonet i pastel que modifica esborrant, afegint i tornant a treballant els elements. Cada estadi del procés es filma durant uns segons amb una càmera de 16 mm. Kentridge visualitza d’aquesta manera el pas del temps i l’estratificació de la memòria, en deixar al descobert, sobre els dibuixos, el procés de producció.
L’artista sud-africà William Kentridge (Johannesburg, 1955) presenta en aquesta exposició obres realitzades durant els últims deu anys. Kentridge ha alternat la pràctica del dibuix i del gravat amb incursions en el món del cinema i del teatre, on ha treballat com a actor, guionista i director. La seva obra és un intent personal i expressiu d’abordar la naturalesa de les emocions humanes i la memòria, la relació entre desig, ètica i responsabilitat. Els seus treballs versen sobre el maltractament i el sofriment, la culpa i la confessió, la dominació i l’emancipació en el context postcolonial de finals del segle XX. Malgrat que evoca qüestions que caracteritzen la condició humana en general, la seva obra està particularment arrelada al seu lloc d’origen, un país marcat per la divisió racial i les lleis de l’apartheid. Amb tot, les seves obres no “il·lustren” l’apartheid, sinó que comuniquen el seu missatge a través de la metàfora.
En aquesta exposició es mostren una sèrie de films d’animació, un dels aspectes essencials de la seva producció artística. Kentridge utilitza una tècnica d’animació particular: crea dibuixos amb carbonet i pastel que modifica esborrant, afegint i re-treballant els elements. Cada estadi del procés és filmat durant uns segons amb una càmara de 16 mm. Així utilitza només una trentena de dibuixos enlloc dels milers que cal fer habitualment per a un film. A través d’aquesta tècnica Kentridge visualitza el pas del temps i l’estratificació de la memòria, ja que el procés de producció resta visible sobre els dibuixos.
La primera exposició de William Kentridge data de 1979 i des d’aleshores ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives a Gran Bretanya, Noruega, França, Alemanya, Itàlia, Portugal i Austràlia i ha estat present a les Biennals de Sydney, Istanbul, La Havana i Johannesburg, a les mostres “Inklusion/Exclusion” (Graz, 1996), “Campo 6, the Spiral Village” (1996) i “Città Natura” (1997), així com a la Documenta X de Kassel (1997) i a la Biennal de Sao Paolo, Brasil (1998).
Comisari: Manuel J. Borja-Villel
Mostra coproduïda pel Palais des Beaux-Arts de Brusel.les i el MACBA.
Concepte de l’exposició: Piet Coessens i William Kentridge.
artista
El sentiment de pertinença a una certa perifèria cultural d’Europa i, per tant, de distància geogràfica del centre, es tradueix en una imatgeria vidual d’objectes que representen una certa distància històrica: així, la roba, els telèfons, les màquines d’escriure i altres peces que apareixen en els seus dibuixos animats evoquen el món colonial de principis del segle xx. Molt conegut pels seus films d’animació basats en dibuixos esborrats, el seu treball inclou també dibuixos de carbó sobre paper, gravats a l’aiguafort, llibres, collages, escultures i pràctiques performàtiques.
Des del 1979, la seva obra s’ha exposat en diversos museus. Ha participat en múltiples certàmens internacionals: les biennals de Venècia (1993, 1999 i 2005) de Sydney (1996, 1997 i 2008), de São Paulo (1998), de l’Havana (1997), d’Istanbul (1995) i la Documenta de Kassel a Alemanya (1997, 2002 i 2012) en són algunes. Una gran retrospectiva del seu treball es va poder veure durant tres anys en una itinerància que va començar al San Francisco Museum of Modern Art de Califòrnia el 2009. El MACBA va dedicar-li una exposició el 1999.