Punk. Els seus rastres en l’art contemporani

Exposició
13.05.2016 - 25.09.2016

Punk. Els seus rastres en l’art contemporani

finalitzada
Hans-Peter Feldmann '5 Pound Bill with Red Nose', 2012. Cortesia de ProjecteSD, Barcelona

El MACBA presenta aquesta coproducció entre CA2M, Centro de Arte Dos de Mayo de la Comunidad de Madrid, ARTIUM, Centro Vasco de Arte Contemporáneo, a Vitòria, el Museo Universitario del Chopo, Mexico i la Ciudad de Mexico, comissariada per David G. Torres i en la qual participen més de seixanta artistes, nacionals i internacionals. És un recorregut per la influència del punk en l’art actual i es fa ressò de la importància de la seva presència com a actitud i com a referent entre molts creadors. Hi són presents instal·lacions, rastres documentals, múltiples, fotografies, vídeos i pintura; a més, inclou una secció documental sobre els orígens del punk i els seus rastres fins a l’actualitat.

Algunes de les temàtiques són el soroll, la negació, la violència, el nihilisme o la sexualitat. La insatisfacció, l’inconformisme, la pèrdua de fe en el progrés o la crítica ferotge a les icones del sistema econòmic i social apareixen en l’obra d’aquests creadors.

El punk va sorgir a Londres i Nova York entre 1976 i 1978 com una explosió de malestar i descontentament envers una situació sense futur que de seguida va quallar i es va estendre geogràficament. Una ràbia que encara ressona avui. El periodista i crític musical Greil Marcus va esbossar per primer cop el 1989, a Lipstick Traces. A Secret History of the Twentieth Century (traduït al castellà: Rastros de carmín. Una historia secreta del siglo XX), un recorregut pels antecedents del moviment, remuntant-se al dadaisme i el situacionisme. L’exposició pren com a referència aquest llibre i fa el mateix exercici a la inversa: és un exercici prospectiu que busca els rastres del punk en els artistes actuals.

En aquesta exposició, el punk apareix com una referència explícita en molts artistes; en els usos d’elements com el soroll, la tipografia de retalls, l’antidisseny i el feísmo; o amb la inclusió de referències musicals explícites a grups musicals. Però també es mostra el rastre del punk com a actitud: la negació, l’oposició i la destrucció; el fes-ho tu mateix; l’al·lusió a la por i el terror en una societat que aliena individus; la mateixa alienació que provoca estats psicòtics; la valoració del que surt de la norma; el nihilisme; la crítica al sistema econòmic i l’anarquia; o la reivindicació de la pròpia llibertat sexual, del cos com a lloc de batalla.

ELS ECOS DEL PUNK
Aquest timeline revisa amb vídeos, textos i música, fets rellevants de la gènesi de l’actitud punk, des del dadaisme de principis del s.XX fins a la irrupció de les Pussy Riot a la catedral de Moscú el 2012.

ELS RASTRES DEL PUNK A…
Escolta les seleccions de música comissariada.

LA PUBLICACIÓ
El catàleg Punk. Sus rastros en el arte contemporáneo està disponible online i també a la MACBA Store Laie.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
13 de maig 2016 – 25 de setembre 2016
títol
Punk. Els seus rastres en l’art contemporani
dates
13 de maig 2016 – 25 de setembre 2016
títol
Punk. Els seus rastres en l’art contemporani

artistes

40 artistes

comissariada per

artistes
1 artistes

vídeos

1 resultats
aquest contingut només es pot
visualitzar des de la biblioteca
del macba.
David G. Torres parla sobre l’exposició “Punk. Els seus rastres en l’art contemporani
David G. Torres parla sobre l’exposició “Punk. Els seus rastres en l’art contemporani
En aquesta exposició, el punk apareix com una referència explícita en molts artistes; en els usos d’elements com el soroll, la tipografia de retalls, l’antidisseny i el feísmo; o amb la inclusió de referències musicals explícites a grups musicals. Però també es mostra el rastre del punk com a actitud: la negació, l’oposició i la destrucció; el fes-ho tu mateix; l’al·lusió a la por i el terror en una societat que aliena individus; la mateixa alienació que provoca estats psicòtics; la valoració del que surt de la norma; el nihilisme; la crítica al sistema econòmic i l’anarquia; o la reivindicació de la pròpia llibertat sexual, del cos com a lloc de batalla.