Pere Portabella: la mirada compromesa

Pere Portabella (Figueres, 1929) ha mantingut una presència rellevant en l’àmbit del cinema espanyol des dels anys seixanta, com a productor i també com a cineasta. Durant els anys cinquanta, en el seu paper de productor, Portabella va impulsar, a través de Films 59, algunes de les produccions essencials de l’anomenat “realisme crític” cinematogràfic; destaquen en aquest camp pel·lícules com Los golfos de Carlos Saura (1959) El cochecito de Marco Ferreri (1960) i Viridiana de Luis Buñuel (1961). A finals dels seixanta es va vincular a la formació de l’Escola de Barcelona. Els seus primers films com a realitzador van ser escrits en col·laboració amb el poeta Joan Brossa, i uneixen l’herència de la cultura d’avantguarda vehiculada per Dau al Set amb els llenguatges de ruptura que es van succeir a nivell internacional en la dècada dels seixanta, i que han estats denominats “nous cinemes”. Entre les seves pel·lícules d’aquesta època hi ha No contéis con los dedos/No compteu amb els dits (1967) i Nocturno 29 (1968), que inauguren la seva col·laboració ininterrompuda amb el músic Carles Santos. En la primera meitat dels anys setanta, Pere Portabella es va convertir en una figura clau del desenvolupament d’un cine independent, alternatiu i clandestí, el treball cinematogràfic de la qual era indissociable de la seva posició política d’oposició al règim franquista. Films com Vampir-Cuadecuc (1970), Umbracle (1971-1972) o la seva sèrie de curtmetratges a propòsit de Joan Miró, juntament amb la seva participació en el Grup de Treball, van constituir intervencions radicals en els àmbits del cinema i de l’art. Després de la realització d’Informe general (1976), Portabella va obrir un parèntesi en la seva carrera cinematogràfica, que va estar marcat per la seva dedicació a l’àmbit polític i institucional durant l’època de la transició cap a la democràcia. Després d’aquest interval, va reprendre la seva pràctica com a cineasta –amb pel·lícules com Pont de Varsòvia/Puente de Varsovia (1989)– i productor, entre altres, de Tren de sombras, de José Luis Guerín (1997). Des de l’any 2000, la trajectòria fílmica de Portabella ha tingut un reconeixement internacional en els circuïts de l’art contemporani. L’any 2000 el MACBA va produir el projecte expositiu Històries sense argument. El cine de Pere Portabella, un projecte que va viatjar l’any 2003 al Musée National Centre Georges Pompidou de París. El 2002 va ser l’únic artista espanyol convidat a la documenta 11 de Kassel. L’any 2007, el MOMA de Nova York va projectar la seva filmografia. Des de llavors, ha rebut nombrosos reconeixements. Filmografia Llargmetratges 1967 No compteu amb els dits 1968 Nocturn 29 1970 Vampir-Cuadecuc 1972 Umbracle 1974 El sopar 1976 Informe general 1989 Pont de Varsòvia 2007 Die Stille vor Bach Curtmetratges 1969 Miró l’altre 1969 Aidez l’Espagne 1969 Premios Nacionales 1970 Play Back 1970 Poetes catalans 1973 Miró tapís 1972 Miró la forja 1973 Acció Santos 1992 Art a Catalunya 2003 La tempesta 2003 Lectura Brossa 2004 P.H.N. Hay motivo 2006 No al no. Visca el piano! 2008 Mudanza Pere Portabella: www.pereportabella.com [Consulta: 30 de gener de 2019]

Claudia Segura, cap de la Col·lecció MACBA, és llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (2007) i té un màster de Teoria de l’Art Contemporani de la Goldsmiths University, Londres (2008). Va ser directora i curadora en cap de NC-arte a Bogotà, Colòmbia (2015-2019), on va comissariar diversos projectes site-specific de diversos artistes (Amalia Pica, Luis Camnitzer, Xavier Le Roy, Nicolás Paris, Nicolás Consuegra, Los Carpinteros o Alia Farid, entre d’altres). Va ser coordinadora de projectes culturals a la Fundació ”la Caixa” a Barcelona (2010-2012), comissària externa de la Biennal de Mardin a Turquia (2014-2015), tutora de la Sala d’Art Jove de Barcelona (2014) i del laboratori Cano al Museo de Arte de la Universidad Nacional de Bogotá (2018), així com professora convidada de la Universidad de los Andes, Bogotà (2017).

Ha curat i cocurat projectes com ara Hay que saberse infinito, retrospectiva de Maria José Arjona al Museo de Arte Moderno de Bogotá (MAMBO), Bogotà (2018), The border is you, LA projects, Los Angeles (2017), Límites Nómadas, Bienal de las Fronteras, Mèxic (2015), Fifty (Pipilotti Rist) from Han Nefkens H+F Collection a collectorspace, Istambul (2014), Copy / Paste. Recodifying the gesture a l’Instituto Cervantes de Londres, Like Tears in Rain realitzada a El Palacio das Artes a Porto, Producing Urban Order a la Goldsmiths University, Londres (2008).

Va ser responsable de la coordinació editorial de la revista Florae 2015 de Flora ars+natura, Bogotà. Segura és una de les components de l’equip d’investigació De Vuelta y Vuelta, així com de Para abrir Boca.