Miquel Barceló
Exposició

Miquel Barceló

1987-1997
Miquel Barceló 1987-1997

L’exposició que el MACBA va dedicar a Miquel Barceló (Felanitx, Mallorca, 1957) es va plantejar com un recorregut a través de les principals sèries temàtiques produïdes per l’artista entre 1987 i 1997. Un període marcat pel seu primer viatge a l’Àfrica i la posterior immersió en el món del Sàhara. El desplaçament geogràfic i cultural que impliquen aquestes estades es reflecteix per mitjà d’una renovació profunda dels temes i les tècniques, i d’un desplaçament de la perspectiva. El món africà, en paraules de Pep Subirós, comissari de l’exposició, «fa palesa la relativitat de les referències d’arrel eurocèntrica que fins aleshores han dominat la seva obra. L’incita no a fer taula rasa de l’herència anterior, però sí a tornar als orígens profunds; no al no-res, però sí a l’essencial de l’art, de la vida i del treball de l’artista. El convida a alliberar-se de les escorces i dels vernissos, a alliberar-se de la pressions i de les modes… A redescobrir no el pes del substrat natural –que mai ha perdut de vista–, però sí a l’artificiositat, els límits, la precarietat de tota cultura».

L’exposició va aplegar més de dues-centes obres –entre pintures, dibuixos, aiguades, llibres de viatges, escultures, ceràmiques– i una destacada tria de documentació bibliogràfica i videogràfica.

dates
3 d’abril 1998 – 21 de juny 1998
títol
Miquel Barceló
dates
3 d’abril 1998 – 21 de juny 1998
títol
Miquel Barceló
artista
Miquel Barceló
Felanitx
1957
Miquel Barceló va néixer el 1957 a Mallorca, on va viure fins al 1975, any en què es va traslladar a Barcelona per estudiar a l’Escola de Belles Arts Sant Jordi. Aquest període a Barcelona, durant la segona meitat dels anys setanta, va coincidir amb el final de la dictadura de Franco i la transició a la democràcia, i va generar una renovada efervescència cultural que, en l’àmbit de l’art, es va concretar en la ruptura amb la línia d’obres de contingut polític, en favor d’una recuperació de la pintura. Les pintures de Barceló incorporen una àmplia gamma de tècniques i mitjans, i transformen la superfície pictòrica plana de l’abstracció moderna en un espai amb la seva pròpia topografia de materials. L’artista va presentar la primera exposició individual l’any 1976 amb el títol Cadaverina 15. Contenia caixes amb substàncies orgàniques en descomposició; demostrava l’interès de Barceló per la transformació orgànica i revelava la influència de l’artista alemany Joseph Beuys. Les obres més pictòriques de Barceló representen sovint temes clàssics, com ara natures mortes, paisatges i estudis de llum, i testimonien la contínua recerca de l’artista d’un nou vocabulari formal expressiu en la pintura. Barceló crea moltes de les seves obres horitzontalment, a terra, i el seu procés artístic li permet una llibertat de moviment sobre la tela que mostra la influència de la tècnica del dripping, o degoteig, de l’artista americà Jackson Pollock. El 1982 Barceló va aconseguir el reconeixement internacional quan el director de la Documenta VII de Kassel, Rudi Fuchs, el va escollir com a representant espanyol per a l’edició d’aquell any.
llegir-ne més
Miquel Barceló
1 artistes