Mari Chordà. "Llàgrimes", 1966.
Exposició
Del 5 de juliol de 2024 al 12 de gener de 2025
Mari Chordà
... i moltes altres coses
finalitzada
La imatge, el llenguatge i l’acció social són la base de l’obra de Mari Chordà i part indissociable de la seva vida: l’artista, l’escriptora i poeta i l’activista formen un vincle irrompible, fonament d’una actitud i d’unes conviccions que formen l’eix vertebral del seu treball i de la seva biografia. Observadora activa i atenta de la realitat que l’envolta, en forma part, agitant i subvertint tot el que veu, guiada per un posicionament polític que sorgeix com a resposta a la dictadura franquista i que es continua articulant de bracet de les lluites feministes pel reconeixement i la visibilització de la feina de les dones.
Les referències estètiques en l’obra de Mari Chordà són alienes a l’ambient academicista i anacrònic de l’Escola de Belles Arts en què va estudiar, però també al panorama artístic del moment en què va començar a forjar un llenguatge propi. El seu és un imaginari proper a la sensibilitat visual del pop i la psicodèlia, tot i que Chordà no s’ha considerat mai part d’aquests moviments. Pionera de la seva generació a l’hora de plantejar una sexualitat lliure, la seva pintura i la seva poesia parlen de plaer, de maternitat i de relacions lèsbiques. El 1964, quan encara estudiava, va pintar la primera Vagina: «Imaginava el cos femení per dins, però [la pintura] no era un figuratiu gens realista amb una mica de recordatori de les formes.»1 Pinta els fluids del cos, les secrecions, els òrgans sexuals i els coits, no des de l’abjecció, sinó amb formes sensuals i colors seductors, amb tonalitats planes que reclamen un erotisme ple. Unes obres, doncs, que transmeten força i vitalitat, i en què la creació s’identifica amb la sexualitat pròpia: «Volia “pintar-parlar” sobre la vida sexual i la identitat sexual.»2 Mari Chordà indaga en el cos femení a partir del seu propi cos, però en lloc de pintar el seu rostre -imatge de l’autoretrat convencional-, s’autoexplora i es retrata pintant el seu sexe. L’autoreferencialitat, l’exploració de la intimitat pròpia i els canvis que es produeixen al llarg d’un embaràs en són només alguns exemples. No hi ha obscenitat ni pudor de cap mena a l’hora de mostrar, de parlar de sexe, de gaudir del cos i pintar-lo o fer-ne poemes. Mentre que l’Estat, l’Església, l’ordre o una moral malentesa fomentaven la repressió del sexe i del plaer, en l’obra de Chordà emergeix una sexualitat exacerbada que per si sola suposa una autoafirmació, una legitimació de la llibertat o el goig.
Mari Chordà, com altres dones de la seva generació, creia que «el que és personal és polític»3 i va convertir aquesta creença en una força motriu. Va fundar Lo Llar, a Amposta, un espai que va funcionar com a centre d’activació cultural i en què es van fer concerts, exposicions i una infinitat d’activitats. Més endavant, ja instal·lada a Barcelona i en col·laboració amb un grup de dones, va inaugurar laSal Bar-biblioteca feminista, un local pensat com a lloc de trobada i organització col·lectiva per a dones en què es pogués conversar i donar-se suport mutu, i a partir del qual posteriorment va sorgir laSal, edicions de les dones, la primera editorial feminista de l’Estat centrada en literatura i assajos escrits per dones. Però la Sal va ser, a més, un lloc on passar-s’ho bé: «Ens dedicàvem a generar paraula, a generar música i, sobretot, plaer […]. El plaer és molt subversiu.»4 Perquè tot el que fa Mari Chordà està travessat pel joc i pel dret al plaer, entesos com a part integral de les lluites feministes.
1 Sílvia Alarcón: Mari Chordà. Dones amb nom propi. Tortosa: Canal 21 Ebre, 22 de setembre del 2015. Recurs electrònic: http://hemeroteca.canal21ebre.com/noticia/Mari_Chorda_a_Dones_amb_nom_propi/2166
2 Artist Interview: Mari Chordà. Londres: Tate, 2015. Recurs electrònic: https://www.tate.org.uk/whats-on/tate-modern/world-goes-pop/artist-interview/mari-chorda.
3 Mari Chordà: «A Conversation about Pop», a Jessica Morgan i Flavia Frigeri (ed.): The World Goes Pop. Londres: Tate Modern, 2015, p. 160 [cat. exp.].
4 Documental I moltes altres dones. Idea original: Sonia Trigo i Dolors Marín. Dirigit per Sonia Trigo, Andrea Corachán, Nacheli Beas, Marta Muñoz, Begoña Montalbán i Maria Romero García. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2007.
mostrar-ne més
mostrar-ne menys
Coproduïda amb
artista
Mari Chordà
Amposta, 1942
Pintora de formació, Mari Chordà és un artista multidisciplinària, poeta, activista feminista i impulsora de múltiples projectes col·lectius socials i culturals. Formada a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, les representacions de vagines que va fer a partir de 1964 van ser pioneres en la història de l’art. El seu llenguatge pictòric, influït per la seva estada a París entre 1965 i 1967, incorpora un colorisme essencial amb colors plans molt vius i formes sinuoses no figuratives, en diàleg amb el nou realisme i el pop art. Com a resultat de la seva vivència personal, Chordà aborda temes com la sexualitat i la maternitat avançant-se a l’avantguarda feminista dels anys setanta. A partir de 1969, va començar a fer les seves escultures mòbils, concebudes per ser intervingudes i crear formes canviants. Al començament dels anys noranta recupera la seva obra artística inicial incloent-hi referències al món natural, sobretot el món marí, les quals denomina «les cetàcies».
Com a activista i feminista, ha participat en múltiples projectes col·lectius, com Lo Llar, a Amposta (que va fundar el 1968), o el bar-biblioteca feminista LaSal , un local únic a l’estat espanyol, un punt de trobada on compartir i rebre assessorament legal i sanitari. De LaSal, que Chordà va cofundar a Barcelona l’any 1977, sorgiria una editorial homònima, activa de 1978 a 1990, per visibilitzar l’escriptura feta per dones. Chordà és autora dels poemaris … i moltes altres coses (1977), Quadern del cos i l’aigua (1978), Locomotora infidel pel passat (1988), Umbilicals (2000) i No com un so (2022). L’any 2024 es va presentar una retrospectiva de la seva obra al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona i al MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona. L’obra de Chordà es troba en col·leccions com la del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, la del Museu Nacional d’Art de Catalunya i la del MACBA.
llegir-ne més
Com a activista i feminista, ha participat en múltiples projectes col·lectius, com Lo Llar, a Amposta (que va fundar el 1968), o el bar-biblioteca feminista LaSal , un local únic a l’estat espanyol, un punt de trobada on compartir i rebre assessorament legal i sanitari. De LaSal, que Chordà va cofundar a Barcelona l’any 1977, sorgiria una editorial homònima, activa de 1978 a 1990, per visibilitzar l’escriptura feta per dones. Chordà és autora dels poemaris … i moltes altres coses (1977), Quadern del cos i l’aigua (1978), Locomotora infidel pel passat (1988), Umbilicals (2000) i No com un so (2022). L’any 2024 es va presentar una retrospectiva de la seva obra al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona i al MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona. L’obra de Chordà es troba en col·leccions com la del Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid, la del Museu Nacional d’Art de Catalunya i la del MACBA.
artistes
1 artistes
comissariada per
Teresa Grandas
Teresa Grandas, comissària, investigadora i escriptora, és conservadora d’exposicions al MACBA. En la seva recerca s’ha centrat sovint en les pràctiques artístiques de la dècada de 1970 —en particular, el treball de les dones artistes i l’escena contracultural—, i en els seus ressons i connexions amb l’art actual.
Com a comissària ha estat a càrrec de diverses mostres col·lectives i individuals, entre les quals cal destacar La passió segons Carol Rama (MACBA, 2014; Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris, 2015; EMMA, Espoo Museum of Modern Art, Espoo, Finlàndia, 2015-2016; IMMA, Irish Museum of Modern Art, Dublín, 2016; GAM, Galleria Civica d’Arte Moderna e Contemporanea di Torino, 2016-2017), Gelatina dura. Històries escamotejades dels anys vuitanta (MACBA, 2016; Hiriartea Centro de Cultura Contemporánea, Pamplona, 2018), Poesia Brossa (MACBA, 2017; Artium, Vitòria, 2018; Museo Nacional de Bellas Artes y Centro Cultural Kirchner, CCK, Buenos Aires, 2019; MUAC Museo Universitario Arte Contemporáneo, Ciutat de Mèxic, 2021-2022) i Fina Miralles. Soc totes les que he sigut (MACBA, 2021; Index – Swedish Contemporary Art Foundation i Marabouparken konsthall, Estocolm, 2022; MARE – Museo d’Arte Contemporanea Donnaregina, Nàpols, 2022-2023).
llegir-ne més
Com a comissària ha estat a càrrec de diverses mostres col·lectives i individuals, entre les quals cal destacar La passió segons Carol Rama (MACBA, 2014; Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris, 2015; EMMA, Espoo Museum of Modern Art, Espoo, Finlàndia, 2015-2016; IMMA, Irish Museum of Modern Art, Dublín, 2016; GAM, Galleria Civica d’Arte Moderna e Contemporanea di Torino, 2016-2017), Gelatina dura. Històries escamotejades dels anys vuitanta (MACBA, 2016; Hiriartea Centro de Cultura Contemporánea, Pamplona, 2018), Poesia Brossa (MACBA, 2017; Artium, Vitòria, 2018; Museo Nacional de Bellas Artes y Centro Cultural Kirchner, CCK, Buenos Aires, 2019; MUAC Museo Universitario Arte Contemporáneo, Ciutat de Mèxic, 2021-2022) i Fina Miralles. Soc totes les que he sigut (MACBA, 2021; Index – Swedish Contemporary Art Foundation i Marabouparken konsthall, Estocolm, 2022; MARE – Museo d’Arte Contemporanea Donnaregina, Nàpols, 2022-2023).
artistes
1 artistes
Activitats
3 resultats
Rere un plec, la tovesa. Un almanac de gestos per entendrir el museu
Amb blanca arias, Eva Fàbregas, Ariadna Guiteras i Alba Mayol
Activitat
Divendres 10 de gener de 2025
Visites per a grups i centres educatius a Mari Chordà… i moltes altres coses
A càrrec d’Albert Gironès, Eva Paià i Marina Ribot Pallicer
Activitat
Del 5 de juliol de 2024 al 12 de gener de 2025
Visites comentades a Mari Chordà… i moltes altres coses
A càrrec d’Albert Gironès, Eva Paià i Marina Ribot Pallicer
Activitat
Els divendres, fins el 10 de gener de 2025
vídeos
1 resultats
“Mari Chordà… i moltes altres coses” | La veu de l’exposició | MACBA
“Mari Chordà… i moltes altres coses” | La veu de l’exposició | MACBA
La imatge, el llenguatge i l’acció social són la base de l’obra de Mari Chordà i part indissociable de la seva vida: l’artista, l’escriptora i poeta i l’activista formen un vincle irrompible, fonament d’una actitud i d’unes conviccions que formen l’eix vertebral del seu treball i de la seva biografia. Observadora activa i atenta de la realitat que l’envolta, en forma part, agitant i subvertint tot el que veu, guiada per un posicionament polític que sorgeix com a resposta a la dictadura franquista i que es continua articulant de bracet de les lluites feministes pel reconeixement i la visibilització de la feina de les dones.
imatges
8 imatges
