Mari Chordà
Exposició
05.07.2024

Mari Chordà… i moltes altres coses

Mari Chordà. "Llàgrimes", 1966.

Mari Chordà (Amposta, 1942) fa servir la imatge, el llenguatge o l’acció social com a material de la seva obra i com a part indestriable de la seva vida. L’artista, l’escriptora i poeta o l’activista formen un vincle indissociable que sustenta una actitud i unes conviccions que determinen l’eix vertebral del seu treball i de la seva biografia. Es mou en un present continu, en el qual tot el que fa és una experiència simultània, inseparable. Observadora activa i atenta de la realitat que l’envolta, necessita prendre-hi part, agitar i subvertir allò que veu, des d’uns principis determinats pel feminisme: sorgits com a resposta al context ofegador del franquisme, però mantinguts en el temps davant una societat que encara ha de canviar molts dels seus valors i que ha de restituir la visibilitat i el reconeixement del treball de les dones.

Va fundar Lo Llar a Amposta, un espai que durant dos anys va ser un centre d’activació cultural on promoure concerts, exposicions i altres activitats. A partir del seu trasllat a Barcelona, va crear amb un grup de dones laSal, un bar biblioteca pensat com espai per parlar, per tenir suport i assessorament, que derivaria en laSal, edicions de les dones, una editorial de literatura i assaig de dones. laSal era un lloc on passar-ho bé: “Ens dedicàvem a generar paraula, a generar música i, sobretot, plaer […]. El plaer és molt subversiu.”1 I és que tot el que fa Mari està travessat per la necessitat de gaudir, pel joc, que no deslegitima la necessitat de lluitar contra la situació de les dones, sinó que la referma. La reivindicació del plaer és molt present com a necessitat i com a eina per veure el món i, sobretot, per estar-hi, per trencar el que s’havia establert, que relegava les dones a la passivitat o a la negació. El joc també es plasma en les seves escultures basades en la interacció i mobilitat, que sorgeixen a partir de la primera que va fer com a joguina per a la seva filla.

Pionera de la seva generació a expressar la sexualitat femenina lliure, a parlar del plaer, de la maternitat i de relacions lèsbiques en la seva pintura i la seva poesia, el 1964, mentre encara estudiava en una anacrònica Facultat de Belles Arts a Barcelona, pinta la primera Vagina: “imaginava el cos femení per dins, amb una mica de recordatori de les formes, però era un figuratiu gens realista”.2 Pinta els fluids del cos, les secrecions, els òrgans sexuals o els coits no des de l’abjecció, sinó amb formes i colors atractius molt propers a la sensibilitat visual del pop o la psicodèlia, en què reclama un erotisme plener.

La seva obra és un NO constant a les imposicions, des del gaudiment amb plenitud. Reivindica la cultura i el territori, la vinculació a les seves arrels, que reclama com una forma d’anar endavant i fer camí. Reivindica promoure la investigació com a eina per donar visibilitat a les dones. No vol construir una memòria, sinó que vol ser una eina de canvi de la memòria construïda i de la mirada de present i de futur. Mari Chordà no pot deixar de denunciar allò amb què no està d’acord, com ha fet en diverses ocasions públicament. Pintar, escriure, actuar o posicionar-se són formes de restitució d’aquest present continu que proclamava Gertrude Stein i que sosté el compromís polític de Mari Chordà.

Mari Chordà… i moltes altres coses és una coproducció del MACBA, Museu d’Art Contemporani de Barcelona, i el Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona.

1 Documental I moltes altres dones. Idea original: Sonia Trigo i Dolors Marín. Dirigit per Sonia Trigo, Andrea Corachán, Nacheli Beas, Marta Muñoz, Begoña Montalbán i Maria Romero García. Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, 2007.

Documental Dones amb nom propi, Canal 21 Ebre, 22 setembre 2015.

mostrar-ne més mostrar-ne menys
dates
Del 5 de juliol de 2024 al 12 de gener de 2025
títol
Mari Chordà… i moltes altres coses
artista
Mari Chordà
Amposta, 1942
Mari Chordà (Amposta, Tarragona, 1942) és una pintora, poeta i activista feminista catalana. Mentre estudiava a l’Escola de Belles Arts de Barcelona va començar a experimentar amb representacions pictòriques del cos femení. Tot i el context de la dictadura de Franco en què va créixer i malgrat que havia rebut una educació catòlica tradicional, des de molt aviat va intentar explorar i subvertir la situació de les dones des de principis determinats pel feminisme i un compromís personal i públic. El 1965 es va instal·lar dos anys a París, on va entrar en contacte amb l’activitat artística de l’època. Propera a la visualitat del pop, no s’adscriu, però, a aquest moviment. A les seves obres utilitza colors plans molt vius que recorren formes sinuoses no figuratives. Ja el 1964 havia començat a treballar en la seva sèrie “Vagines”, en què explorava el seu propi cos, la seva sexualitat i el plaer. Precisament el plaer és fonamental en l’obra de Chordà com a forma de subversió. La pintura i la poesia, indissociables, planen al llarg de la seva trajectòria, vinculades a les conviccions feministes. El 1968 va fundar Lo Llar, un local d’acció multicultural i de reivindicació social a Amposta que va agitar la vida cultural de la ciutat. A partir del 1969 va començar a realitzar les seves escultures mòbils, concebudes per ser intervingudes tot creant formes canviants. A mitjans dels anys setanta va abandonar la seva pràctica artística fins a començaments de la dècada dels setanta. En aquest període va dur a terme diverses activitats i accions, com ara un acte reivindicatiu de les dones treballadores i les mestresses de casa durant les ponències de les I Jornades Catalanes de la Dona. En aquest context va presentar el seu primer poemari, “… i moltes altres coses”, del qual aquest projecte pren el títol, inicialment presentat sense autoria perquè considerava que pertanyia a totes les dones. El 1977, amb un grup de dones, va fundar un local únic a Barcelona i a l’Estat espanyol, el Bar-Biblioteca Feminista laSal, creat com a lloc de trobada on es podien compartir experiències, gaudir i rebre assessorament sanitari i legal. Aquell mateix any es va crear laSal, edicions de les dones, que va desenvolupar diverses col·leccions de narrativa i assaig. L’editorial va donar visibilitat a l’escriptura i el pensament d’autores del context català, estatal i internacional. L’experiència de la Sal va continuar fins al 1996. El 1978 Mari Chordà va publicar el seu segon llibre de poemes, “Quadern del cos i de l’aigua”. En paral·lel, va col·laborar en diverses revistes, debats i assaigs sobre feminisme. Al començament dels anys noranta va començar una etapa de recuperació de la seva obra artística inicial i hi va incloure referències al món natural, especialment al món marí i al que va denominar «les cetàcies». L’any 2000 va publicar dos nous poemaris: “Umbilicals” i “Locomotora infidel pel passat”. Aquell mateix any va tenir lloc la primera exposició individual de la seva obra, que va tenir dues noves monogràfiques el 2008 i el 2017.
llegir-ne més
Mari Chordà… i moltes altres coses
1 artistes
comissariada per
Teresa Grandas, comissària, investigadora i escriptora, és conservadora d’exposicions al MACBA. En la seva recerca s’ha centrat sovint en les pràctiques artístiques de la dècada de 1970 —en particular, el treball de les dones artistes i l’escena contracultural—, i en els seus ressons i connexions amb l’art actual. Com a comissària ha estat a càrrec de diverses mostres col·lectives i individuals, entre les quals cal destacar La passió segons Carol Rama (MACBA, 2014; Musée d’Art Moderne de la Ville de Paris, 2015; EMMA, Espoo Museum of Modern Art, Espoo, Finlàndia, 2015-2016; IMMA, Irish Museum of Modern Art, Dublín, 2016; GAM, Galleria Civica d’Arte Moderna e Contemporanea di Torino, 2016-2017), Gelatina dura. Històries escamotejades dels anys vuitanta (MACBA, 2016; Hiriartea Centro de Cultura Contemporánea, Pamplona, 2018), Poesia Brossa (MACBA, 2017; Artium, Vitòria, 2018; Museo Nacional de Bellas Artes y Centro Cultural Kirchner, CCK, Buenos Aires, 2019; MUAC Museo Universitario Arte Contemporáneo, Ciutat de Mèxic, 2021-2022) i Fina Miralles. Soc totes les que he sigut (MACBA, 2021; Index – Swedish Contemporary Art Foundation i Marabouparken konsthall, Estocolm, 2022; MARE – Museo d’Arte Contemporanea Donnaregina, Nàpols, 2022-2023).
llegir-ne més
Mari Chordà… i moltes altres coses
1 artistes
Coproduïda amb