L’ull escolta

PANTALLES
Aquesta secció remet a l’activitat de Bonet com a programador de cicles audiovisuals i comissari d’exposicions, a partir de 6 programacions que s’han reconstruït parcialment.

1 – Desmuntatge: film, vídeo / apropiació, reciclatge (1993) abasta les diverses práctiques que l’autor engloba amb el concepte de desmuntatge, més habitualment referides com a found footage o apropiació audiovisual.

2 – Intervencions urbanes (1994), programa concebut per a un taller que Muntadas dirigí a Arteleku (Donostia-Sant Sebastià), aplegà una àmplia selecció d’obres cinematográfiques i de vídeo al voltant del tema de la ciutat.

3 – Ciència-fricció: tecnofaules per al crepuscle del mil·leni (1997) ha abordat les “friccions” entre art, ciència, tecnologia, media i societat, tot prenent com a referent el gènere de la ciència ficció.

4 – Cinema calculat (1999 i 2001) visualitza els fonaments de les imatges algorítmiques, des de la geometria binària de les imatges calculades fins a unes altres aritmètiques basades en el fotograma i altres estructures de composició sistémica.

5 – Menjar o no Menjar (2002-2003), un ampli programa que fou part de l’exposició del mateix títol (Salamanca 2002), ha explorat la relació entre les pràctiques audiovisuals i els assumptes dels aliments o la seva carència.

6 – Desconnexions peritelevisives (2007) ha aplegat un conjunt de peces que trobaren cojunturalment un finançament i un lloc a les graelles de televisions públiques i locals, entre altres propostes de concepció alternativa.

PROJECCIONS
Dedicat a la pròpia pràctica artística de Bonet, aquest àmbit para especialment atenció en els inicis d’aquesta i en la seva etapa más recent. Inclou algunes de les filmescultures dels anys setanta –la major part de les quals mai foren presentades públicament i s’han reconstruït per a l’ocasió– i altres peces com V-2 (1974), el seu primer contacte amb el vídeo, ara rescatat del seu suport original; Photomatons (1976) i Toma-Vistas (1978), entre els seus assaigs de multiprojecció; i 133 (1978-1979), film realizat amb Eugènia Balcells, on s’aprecia la inclinació de l’autor pel material trobat o residual i pel desmuntatge audiovisual.

De les seves realizatcions més recents, hi ha que ressaltar Usession (2002), habitualment presentada com instal.lació de projeccions múltiples, i els llargmetratges Tira tu reloj al agua (Variaciones sobre una cinegrafía intuida de José Val del Omar) (2003-04) i eGolem (2007-en curs), obres entre les quals intercala altres execucions més ràpides i de format breu.

ESCRITS
La tercera línia d’investigació reforça la idea, sostinguda per Bonet, de que tota la seva activitat és un exercici d’escriptura transversal, no sempre sobre paper i amb signes escrits, sinó des de i per diversos mitjans. Aquesta línia s’articula al voltant del llibre Escrits de vista i oïda, produït pel MACBA i que aplega 24 textos prèviamente escampats en diferents publicacions.

La selecció de textos arrenca amb alguns dels articles que Bonet publicà en diverses revistes contraculturals i de la imatge, on ja s’hi troben alguns dels autores i temes que més tard ha estudiat amb més deteniment. Un nucli axial és el d’una sèrie d’assaigs amb els que l’autor delimita i enuncia els seus conceptes més destacats: desmuntatge, imatge expandida, vocabulari de la instal.lació, etc. Un altre bloc, d’índole més genealògica, ofereix diverses recapitulacions sobre el passat, el present i el futur del vídeo i la televisió. I, al llarg del llibre, s’intercalen uns quants textos monogràfics referents a l’obra de Werner Nekes, Marguerite Duras, Michael Snow, José Val del Omar i Juan Downey, entre altres creadors als quals ha seguit amb atenció.

Per tal d’ampliar els continguts d’aquesta edició, s’ha creat una pàgina web (http://www.macba.cat/eugenibonet) en la qual s’hi podrà trobar una més àmplia col.lecció de textos.

Finalment, l’exposició s’acompanya amb un conjunt de programes públics de diversos formats –taules de debat, presentacions fílmiques i diàlegs–, amb la participació d’Albert Alcoz, Daniel G. Andújar, Eugènia Balcells, Juan Bufill, Carles Hac Mor, Eli Lloveras, Laurence Rassel i Josu Rekalde.