Laura Lima. Balé Literal

Nascuda el 1971, Laura Lima va créixer a la ciutat de Governador Valadares, Minas Gerais. De molt jove es va traslladar a Rio de Janeiro, on viu actualment. Llicenciada en Filosofia per la Universidade do Estado do Rio de Janeiro la dècada del 1990, també va estudiar a l’Escola de Artes Visuais do Parque Lage, a Rio de Janeiro. El 1999 va fundar l’organisme RhR (Representant guió [hyphen] Representant), del qual va ser primera administradora burocràtica. Així, Lima va crear un glossari i un arxiu de les activitats de l’organisme, incloent-hi idees com ara la filosofia del no-res, allò que no és funcional, el buit i el fracàs. Va ser guardonada amb el premi Marcantonio Vilaça (2006), i nominada al premi Francòfon (2011) i al premi Han Nefkens (2012).

Va ser la primera artista llatinoamericana a guanyar el premi BACA, premi Bonnefanten d’Art Contemporani (Maastricht, Països Baixos) el 2014. S’han presentat exposicions individuals de l’obra de Lima en espais de tot el món: Pinacoteca de São Paulo, Brasil; Fondazione Prada a Milà, Itàlia; Museo de Arte da Pampulha, Belo Horizonte, Brasil; Museo de Arte Moderno de Buenos Aires, Argentina; MUAC, Ciutat de Mèxic, Mèxic; Migros Museum für Gegenwartskunst, Zuric, Suïssa; Casa Francia Brasil, Rio de Janeiro; Fundación Eva Klabin, Rio de Janeiro; Bonniers Konsthall, Estocolm, Suècia; Bonnefantenmuseum, Maastricht, Països Baixos, i SMK – Galeria Nacional de Dinamarca, Copenhaguen.

L’obra de Lima s’ha inclòs en prestigioses exposicions col·lectives, com ara la 24 i 27 Biennal de São Paulo; la 2a i 3a Biennal del Mercosur a Porto Alegre, Brasil; la XI Biennal de Lió el 2011; la Biennal de Sharjah, 2019; la Biennal de Busan, a Corea del Sud; la Biennal de Kaunas, a Lituània, i el Festival de Cinema d’Estocolm. Les seves obres formen part de les col·leccions de l’Institut Inhotim, el museu d’art Konsthall, Migros Museum für Gegenwartskunst, el Museo de Arte da Pampulha, la Col·lecció Zabludowicz i el Bonnefantenmuseum, entre d’altres.

Laura Lima viu i treballa a Rio de Janeiro. També és cofundadora d’A Gentil Carioca, juntament amb Ernesto Neto i Marcio Botner, una galeria dirigida per artistes de Rio de Janeiro.

Les “imatges” de Laura Lima, que busquen defugir la classificació fàcil, no són “performance, ni instal·lació, ni cinema”, sinó que intenten articular visualment, en la realitat concreta, un glossari personal de conceptes que l’artista treballa i reelabora al llarg dels seus més de 20 anys de carrera. Un emblema d’aquest rigorós compromís conceptual és el seu grup d’obres més conegut Homem=carne/Mulher=carne (‘Home = carn / Dona = carn’), en què els éssers humans i els animals s’utilitzen com a mera matèria (carn) que executa un conjunt precís d’instruccions una vegada i una altra durant tota l’exposició. Una altra part de l’obra de Lima està relacionada amb la noció de filosofia ornamental. Una obra que pretén proposar noves interpretacions de definicions i conceptes acceptats, desestabilitzant i subvertint allò que es dona per fet.

Elvira Dyangani Ose és directora del MACBA Museu d’Art Contemporani de Barcelona des de setembre de 2021. Amb anterioritat, va dirigir The Showroom a Londres. Forma part del Consell Assessor de la Tate Modern i és membre del Thought Council de la Fondazione Prada, on ha comissariat nombrosos projectes, entre els quals destaquen Theaster Gates: True Value; Nástio Mosquito, T.T.T. Template Temples of Tenacity, i Betye Saar: Uneasy Dancer. Fins a finals de novembre de 2018 va ser conservadora sènior de Creative Time, on va comissariar l’onzena edició del Summit, titulada De archipiélagos y otros imaginarios. Estrategias colectivas para habitar el mundo, entre d’altres projectes.

Dyangani Ose va ser comissària de la vuitena Biennal Internacional d’Art Contemporani de Göteborg (GIBCA 2015) i conservadora d’art internacional a la Tate Modern (2011-2014). Anteriorment, va ser curadora d’art contemporani al Centro Atlántico de Arte Moderno i al Centro Andaluz de Arte Contemporáneo, i directora artística dels Rencontres Picha – Lubumbashi Biennial (2013). Els seus projectes curatorials, de caire multidisciplinari, plantegen una reflexió crítica sobre la narració de la història com a experiència col·lectiva, la intervenció en l’espai públic i la recuperació de narratives i epistemologies no occidentals. Entre d’altres, inclouen: A Story Within A Story… (2015), Ibrahim El-Salahi: A Visionary Modernist (2013), Across the Board (2012–2014), Carrie Mae Weems: Social Studies (2010), Arte invisible (2009, 2010), i Olvida quien soy/Erase Me From Who I Am (2006).

Com a especialista en art africà contemporani, ha impartit seminaris i ha participat en cicles de conferències vinculats a la producció artística i la cultura contemporània africanes. És candidata doctoral en Història de l’Art i Estudis Visuals a la Cornell University de Nova York, té un Diploma d’Estudis Avançats en Història i Teoria de l’Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya i és Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona. Recentment, ha estat professora convidada a la Càtedra d’Estudis Catalans promoguda per l’Institut Ramon Llull i el Center for European and Mediterranean Studies (CEMS) de la New York University.